Com reclamar als bancs els diners de l’impost de les hipoteques?

A partir d'ara els bancs hauran d'assumir els impostos de les hipoteques

A partir d'ara els bancs hauran d'assumir els impostos de les hipoteques | Cedida

 

El Tribunal Suprem ha determinat aquest dijous que les entitats bancàries hauran d'assumir el pagament dels impostos aplicats a les hipoteques. La Sala del Contenciós-Administratiu ha conclòs que l'Impost d'Actes Jurídics Documentats (IAJD), aplicat en el moment en què es firma un contracte hipotecari, és responsabilitat del banc, i no de l'usuari. Segons les associacions de consumidors, qualsevol client pot reclamar els seus diners, mentre no tingui una sentència ferma. 

 

Parlar-ho amb el banc o acudir als tribunals

El president d'Adicae, Manuel Pardos, ha explicat a 'El País' que segurament els bancs deixaran de cobrar aquest impost a les hipoteques que es contractaran a partir de l'any que ve, però no veu tan clar que no s'oposin a retornar els diners ja cobrats. «Es resistiran a retornar els imports ja abonats als consumidors», ha avançat Pardos, que no obstant això defensa que la primera via per reclamar hauria de ser parlar amb la mateixa entitat. 

 

Si no hi ha manera d'arribar a un acord, la millor fórmula és acudir als tribunals, si és que no s'acaba creant una mena d'arbitratge especial per evitar una allau de demandes, com ja va passar amb les clàusules terra. L'impost, que depenent de la comunitat autonòmica podia oscil·lar entre el 0,5% i l'1,5% del préstec contractat, podia arribar fins als 4.050 euros, o superar aquesta quantitat.

 

Es tracta d'una bona notícia per a tots aquells que tenen pensat hipotecar-se, o per aquells que ja han sol·licitat la retornada dels diners, que ara podran ampliar les seves demandes o presentar-ne de noves.  L'únic problema que pot aparèixer és si els hipotecats ja disposen d'una sentència ferma desfavorable, i és que en aquest hipotètic cas ja no es poden reclamar els diners. «Però són molt pocs, perquè els bancs s'han dedicat a recórrer contínuament», ha indicat García. Segons l'OCU, uns sis milions d'espanyols tenen dret a reclamar. 

 

Es pot reclamar l'impost a Hisenda?

També queda el dubte de si es pot reclamar la devolució directament a Hisenda, tenint en compte que es tracta d'un impost, al cap i a la fi. Pardos creu que hi haurà alguns dubtes, però considera que els diners es van cobrar per una «clàusula en un contracte amb el banc», que ara ha estat declarada «abusiva», i per tant la responsabilitat és del banc. Una opinió amb la qual coincideix Enrique García, de l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), que recorda que la llei diu que «algú ha de pagar aquell impost i que Hisenda ha de comprar aquells diners». 

 

Un duríssim cop per als bancs

La sentència que determina que els bancs han d'assumir el pagament de l'impost de les hipoteques, presa pels tres magistrats del tribunal Jesús Escudero, Dimitry Berberoff i Nicolás Maurandi, aquest últim amb un vot particular en desacord, ha estat un duríssim cop per a les entitats bancàries, que han registrat importants pèrdues a la borsa durant tot el dia .

 

Imagen de archivo del Tribunal Supremo

La seu del Tribunal Suprem, en una imatge d'arxiu | Cedida

 

El Suprem considera que els bancs són els únics interessats a considerar com a escriptures públiques els contractes firmats, ja que posteriorment disposen d'una prova notarial que els permet executar una hipoteca en cas d'impagament. La sentència modifica una decisió anterior de la llei d'Impost sobre les Transmissions Patrimonials (ITP). 

 

Es tracta de l'article 68.2 del reglament, que es va aprovar a través del Reial Decret 828/1995, del 25 de maig, que estipulava que els prestataris, és a dir, els que contracten una hipoteca, també havien d'assumir el pagament del mencionat impost. Els jutges han considerat que aquesta part del reglament no és legal. 

 

L'impost podia arribar a l'1,5% de l'import del préstec

Cal dir que l'Impost d'Actes Jurídics Documentats aplica una gravació a qualsevol mena de document notarial o mercantil i, fins ara, també les hipoteques. L'import a pagar s'establia segons la quantitat de diners que el banc prestava als sol·licitants, i anava directament cap a les arques de les comunitats autonòmiques.

 

Depenent de la regió on es firmava el contracte, podia arribar a representar fins a un 1,5% del valor del préstec. Per donar un exemple, si una persona contracta una hipoteca de 200.000 euros, ara es podrà estalviar uns 3.000 euros, depenent de la zona on visqui.