Les despulles d'un civil del Soleràs (Garrigues), un home d'uns 60 anys mort per l'explosió d'un obús, podran tornar a casa, 80 anys després, i descansar amb els seus. És el primer cadàver recuperat de les fosses de la Guerra Civil que ha donat positiu en el Programa d'Identificació Genètica -en marxa des del 2016-, que creua les dades genètiques de les restes òssies amb les de familiars vius que han participat i n'han cedit al Banc d'ADN. Hi ha quatre individus més recuperats al Soleràs que poden ser identificats aviat. Es tracta d'un soldat republicà de 32 anys, de Maldà (Urgell), amb una cama amputada, un soldat del bàndol nacional de Burgos i dos civils més morts en el bombardeig al Soleràs la Nit de Nadal de 1938. «Anem tard. Cada dia queden menys víctimes i menys testimonis, però estem prement l'accelerador», ha assegurat Ester Capella, consellera de Justícia.
De fet, en un any, des de la posada en marxa del Pla de Fosses, s'han recuperat a Catalunya quatre vegades més despulles de soldats i civils desapareguts que en les quatre dècades que han passat des de la Transició. De la quarantena de fosses que s'han obert, només a Miravet (Ribera d'Ebre) i el Soleràs s'han recuperat 261 despulles, sobretot de soldats republicans, però també de soldats del bàndol nacional i civils. Es tracta de les dues fosses més grans excavades fins ara al país. Al Laboratori d'Anàlisis Antropològiques de la UAB un grup de quatre antropòlogues, coordinades per la professora Eulàlia Subirà, s'encarreguen d'identificar i documentar les dades físiques i biològiques de les restes i de les mostres dels familiars del Banc d'ADN, que s'envien als laboratoris d'extracció d'ADN d'aquest centre universitari, de la Universidad Complutense de Madrid i de la Universitat Pompeu Fabra.
Proves genètiques a familiars
«L'objectiu de la nostra feina és poder tornar les restes a les famílies que estan buscant els desapareguts», ha comentat Núria Montes, una de les investigadores. «Aquesta és la part més important de la feina que desenvolupem aquest equip», ha afegit. Els resultats es comparen per veure si es detecten coincidències amb el material disponible del Banc d'ADN, a través del qual, des de 2016, es recullen les dades genètiques dels familiars que busquen els seus desapareguts en la Guerra Civil. Les proves genètiques s'han fet a 1.265 familiars, malgrat que el Cens de persones desaparegudes ja compta amb 5.459 casos inscrits fins aquest juliol. Tots els familiars del Cens de persones desaparegudes han estat informats de les proves genètiques i estan convidats a posar-se en contacte amb l'Hospital Vall d'Hebron per fer les proves, que són gratuïtes. Pel que fa a les proves genètiques de les restes, actualment hi ha dades de 61 individus exhumats.
La fossa del Soleràs estava subdividida en vuit fosses diferents dins del recinte de l'antic cementiri del poble, abandonat a principis del segle XX. La majoria de les 155 exhumacions corresponen a soldats republicans que van morir a un hospital de campanya instal·lat al poble. També s'hi han trobat 25 soldats del bàndol nacional i alguns civils. Gràcies a testimonis orals, se sap que l'hospital estava en un edifici pròxim a la fossa i que els mateixos veïns es feien càrrec del trasllat dels soldats morts al cementiri vell. El trasllat es feia de nit amb un carro arrossegat per una mula. Les víctimes hi eren abocades des del carro.
El Soleràs és un poble ubicat a mig camí entre el front de l'Ebre i el front sud del Segre. Va ser un punt logístic important entre els mesos de juliol i desembre del 1938, període en el qual s'instal·len diversos punts sanitaris d'atenció als soldats ferits del bàndol republicà. No obstant això, el gener del 1939 la zona cau en mans de l'exèrcit nacional, que aprofita el mateix espai per enterrar-hi els seus soldats morts a la Batalla de Les Garrigues. Per altra banda, al jaciment de Miravet, coneguda com la Fossa de Pernafeites, hi havia 51 fosses amb despulles de 106 persones, molts soldats republicans morts durant la Batalla de l'Ebre. La major part dels soldats corresponien a la 43ª Divisió de l'exèrcit republicà, tot i que també hi havia homes de l'11ena Divisió, coneguda com la Divisió Lister, caiguts durant la defensa de la Serra de Cavalls.
