|
Dissabte 23 de juliol, a la platja de la Pixerota de Mont-Roig del Camp, lloc on va néixer, homenatge al mestre que va prometre el mar.
Antoni Benaiges arribà al 1934 al poble burgalés de Bañuelos de Bureba, i amb ell, una nova forma de fer escola, activa, experimental i arrelada al medi utilitzant la impremta i la correspondència escolar; tècniques Freinet descobertes de la mà del Patricio Redondo amb qui compartí afanys docents quan aquest es va traslladar de la Unitària de Puigverd de Lleida a les Graduades de Vilanova i la Geltrú, on ambdós exerciren.
Al mestre Benaiges no li van permetre complir la promesa feta als seus alumnes de portar-los a veure la Mediterrània; el vint-i-cinc de juliol de fa 80 anys l’assassinaren i les seves despulles enterrades amb altres 105 víctimes de la barbàrie i el feixisme en una de les fosses de la serra de La Pedraja, al peu del Camí de Sant Jaume, en el trajecte de Longronyo a Burgos.
M’hauria agradat ser-hi aquest dissabte vint-i-tres a la platja de Mont-Roig, no va poder ser però calia que aquell homenatge tingués ressò a les nostres contrades; l’Antoni Benaiges va estar molt vinculat amb mestres lleidatans, tant des de la vessant docent com de la sindical.
Tenia el carnet número 31 de la Cooperativa Freinet que s’havia organitzat a l’octubre del 33 en una reunió del grup de mestres 'Batec' a Puigverd de Lleida. Ell mateix, a 'Colaboración', butlletí de la Cooperativa, proclamava la intenció de crear, amb un altre mestre burgalés, de nom Moneo, un “Batec como los que se organizan en Lleida”.
Des de la vessant sindical, activista de FETE-UGT. A la recerca de les arrels del sindicat en terres lleidatanes, mitjançant la informació aportada pel professor de la Universitat de Salamanca, Francisco de Luís, vam saber que Benaiges fou escollit integrant de la comissió per definir l’estructura del que seria la Federació Catalana del Treballadors de l’Ensenyança (FCTE), per aglutinar els diversos sindicats ugetistes, de l’àmbit educatiu, a les quatre províncies catalanes. A les terres lleidatanes s’havia organitzat sota l’acrònim ATELL (Associació de Treballadors de l’Ensenyament de Lleida); essent presidenta de l’entitat Pepita Úriz i secretari d’organització el Frederic Godàs (fill del fundador del Liceu Escolar).
El passat vint-i-tres de juliol, a la platja de Mont-Roig del Camp, homenatge al mestre Benaiges, emotiu acte de recuperació de memòria històrica i reconeixement a tots aquells docents que, com deia la Teresa Pàmies, “són (i han estat) agitadors de consciències”. Aquells que, quan vénen mal dades, són els primers en rebre. Ho fórem pel franquisme, i ho són ara, a l’altra banda de la Mediterrània, a Turquia on ja hi ha 15.000 funcionaris docents suspesos en els seves funcions (i altres 21.000 als que se’ls ha retirat la llicència per treballar en institucions privades) en procés d’investigació. Què investigaran?: Si són laics, si són sindicalistes, si són crítics amb el govern…
Javier Giménez, UGT-Educació (FETE) Terres de Lleida
Antoni Benaiges arribà al 1934 al poble burgalés de Bañuelos de Bureba, i amb ell, una nova forma de fer escola, activa, experimental i arrelada al medi utilitzant la impremta i la correspondència escolar; tècniques Freinet descobertes de la mà del Patricio Redondo amb qui compartí afanys docents quan aquest es va traslladar de la Unitària de Puigverd de Lleida a les Graduades de Vilanova i la Geltrú, on ambdós exerciren.
Al mestre Benaiges no li van permetre complir la promesa feta als seus alumnes de portar-los a veure la Mediterrània; el vint-i-cinc de juliol de fa 80 anys l’assassinaren i les seves despulles enterrades amb altres 105 víctimes de la barbàrie i el feixisme en una de les fosses de la serra de La Pedraja, al peu del Camí de Sant Jaume, en el trajecte de Longronyo a Burgos.
M’hauria agradat ser-hi aquest dissabte vint-i-tres a la platja de Mont-Roig, no va poder ser però calia que aquell homenatge tingués ressò a les nostres contrades; l’Antoni Benaiges va estar molt vinculat amb mestres lleidatans, tant des de la vessant docent com de la sindical.
Tenia el carnet número 31 de la Cooperativa Freinet que s’havia organitzat a l’octubre del 33 en una reunió del grup de mestres 'Batec' a Puigverd de Lleida. Ell mateix, a 'Colaboración', butlletí de la Cooperativa, proclamava la intenció de crear, amb un altre mestre burgalés, de nom Moneo, un “Batec como los que se organizan en Lleida”.
Des de la vessant sindical, activista de FETE-UGT. A la recerca de les arrels del sindicat en terres lleidatanes, mitjançant la informació aportada pel professor de la Universitat de Salamanca, Francisco de Luís, vam saber que Benaiges fou escollit integrant de la comissió per definir l’estructura del que seria la Federació Catalana del Treballadors de l’Ensenyança (FCTE), per aglutinar els diversos sindicats ugetistes, de l’àmbit educatiu, a les quatre províncies catalanes. A les terres lleidatanes s’havia organitzat sota l’acrònim ATELL (Associació de Treballadors de l’Ensenyament de Lleida); essent presidenta de l’entitat Pepita Úriz i secretari d’organització el Frederic Godàs (fill del fundador del Liceu Escolar).
El passat vint-i-tres de juliol, a la platja de Mont-Roig del Camp, homenatge al mestre Benaiges, emotiu acte de recuperació de memòria històrica i reconeixement a tots aquells docents que, com deia la Teresa Pàmies, “són (i han estat) agitadors de consciències”. Aquells que, quan vénen mal dades, són els primers en rebre. Ho fórem pel franquisme, i ho són ara, a l’altra banda de la Mediterrània, a Turquia on ja hi ha 15.000 funcionaris docents suspesos en els seves funcions (i altres 21.000 als que se’ls ha retirat la llicència per treballar en institucions privades) en procés d’investigació. Què investigaran?: Si són laics, si són sindicalistes, si són crítics amb el govern…
Javier Giménez, UGT-Educació (FETE) Terres de Lleida
