Sense Categoria

Funambulisme habitual

LleidaDiari
  • agost 12, 2015
  • 4 min read
Funambulisme habitual

Funambulisme habitual| Carles Vega

 

En ple estiu encara et vas trobant ciutadanes i ciutadans que parlen del Ple municipal del mes de juliol de la Paeria amb una barreja de perplexitat i d'indignació per la moció que es va aprovar sobre l'ús de la llengua a l'Ajuntament de Lleida.
 
Perplexitat per l'aprovació d'una moció en què s'acaba prenent alhora dos acords contradictoris: d’una banda, l'ús preferent de la llengua catalana a la nostra administració municipal; de l’altra, la revisió del Reglament d'Usos Lingüístics de la corporació. I és que si el català és llengua preferent a l'Ajuntament de Lleida, quin sentit té revisar el Reglament? Per assegurar que qui vulgui ser atès en castellà ho pugui fer? Això ja és recollit en el document redactat el 1996 i, per cert, revisat… l'any passat!
També perplexitat per la naturalitat amb què utilitza la llengua com a eina política alhora que acusa l’oposició d’utilitzar la llengua com a eina política. Havent sigut Ros qui va obrir la caixa dels trons ens retreu l’emprenyament de la ciutadania lleidatana perquè ha generat un problema on no hi havia cap problema.
 
I indignació per la finalitat d’aquesta operació de quadratura del cercle: assegurar-se suports polítics suficients per mantenir càrrecs i sous, per continuar manant en comptes de governar, per fer com si tingués el mateix suport ciutadà que abans. Perquè la gent, en general, ha percebut que l’actual alcalde volia i vol mantenir el seu status a qualsevol preu.
 
Fet i fet, en el darrer ple, va quedar clar que Ros −en un exercici de funambulisme habitual en ell− va forçar l'aprovació simultània de dos coses antagòniques per continuar amb la seua pràctica de voler quedar bé amb tothom, defensant al mateix temps una cosa i la contrària. Pràctica que, per cert, va aplicar diversos cops en el mateix ple, no només en el punt sobre la llengua. També en la qüestió de l'habitatge, mostrant una actitud comprensiva amb la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca i fent-se el sord en l'exigència que vam formular alguns grups de l'oposició perquè apliqui sancions als propietaris −la majoria, bancs i caixes− de gran nombre d'habitatges que no posen els pisos a disposició per fer habitatge social. O en el tema de l'estació d'autobusos, instant la Generalitat a fer la nova estació i refusant qualsevol responsabilitat per haver permès durant dècades que el concessionari de l'actual no la mantingués amb els mínims de decòrum.
 
De tota manera, costa de creure que una persona tan experimentada com Ros no sàpiga que no es pot enredar tothom sempre ni que no es pot tenir la credibilitat intacta després de tants anys de vendre fum. Però encara resulta més difícil d’acceptar que, malgrat tot, posi en risc la imatge i el crèdit del paer en cap com a figura institucional. A menys que li sigui indiferent, mentre pugui mantenir-se el màxim de temps possible en el càrrec. Si fos així, els aduladors professionals i els grups polítics que ho han propiciat serien tan responsables com ell mateix de tal despropòsit.
 
Les responsabilitats polítiques de cadascú, sia a govern o sia a oposició, s’han d’exercir amb la pròpia consciència i els principis ètics com a referència. Des de l’oposició, és important buscar consensos amb el govern, per col·laborar-hi tant com es pugui i amb tanta intensitat com la coincidència de criteris ho dicti… Si és possible. No a qualsevol preu ni buscant l’acord per l’acord. Les mosques es cacen abans amb mel que amb fel, però si viuen en un femer, acaben preferint els detritus. I si volem evitar que la política municipal a Lleida sigui un circ amb un funàmbul a la corda fluixa, tampoc no podem permetre que es converteixi en un femer.  
 
Carles Vega, president del Grup Municipal d’Esquerra-Avancem a la Paeria

LleidaDiari
Sobre l'Autor

LleidaDiari

Deixa un Comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *