La fiscalia belga ha anunciat aquest diumenge, 5 de novembre, que Carles Puigdemont i els consellers cessats —Comín, Serret, Ponsatí i Puig— detinguts a Brussel·les, seran posats en llibertat amb mesures cautelars. Després que la declaració s'iniciés a les quatre de la tarda, el jutge flamenc ha esperat que tots els implicats finalitzessin les seves declaracions —fetes en neerlandès i de forma individual per petició expressa dels detinguts— i, és per això que el procediment s'ha allargat fins a sis hores. El jutge creu que no existeix el risc de fuga i els ha ordenat que no surtin del país i que compareguin davant del jutge quan siguin citats. Mentrestant, s'anirà resolent l'euroordre i la possible entrega a Espanya. El jutge flamenc, al contrari que la instructora espanyola de l'Audiència Nacional, Carmen Lamela, no ha vist necessari enviar a presó provisional sense fiança al president i als quatre consellers que s'han instal·lat a Bèlgica des de la setmana passada. El vicepresident Junqueras i els altres set consellers que van declarar a l'Audiència Nacional segueixen a la presó, igual que els líders de l'ANC i d'Òmnium, els 'Jordis'.
Segons informava 'La Vanguardia', l'entorn de Carles Puigdemont ha explicat a la tarda que «confiaven en la justícia belga», a diferència de l'espanyola. La defensa dels advocats dels consellers cessats i del mateix president Puigdemont, que han estat en contacte permanent amb la fiscalia belga durant les últimes jornades, s'ha basat en l'argument que van haver d'abandonar l'estat espanyol perquè «es vulneraven els seus drets fonamentals».
Aquesta decisió arriba després que al matí, a les 09.26 hores, Puigdemont i la resta de polítics presents a Bèlgica, s’entreguessin de forma voluntària a les forces de la justícia belga —decisió pactada el dissabte—, per «demostrar la seva intenció de col·laborar». Els catalans s'han vist obligats a prendre aquesta iniciativa després que la petició de l’estat espanyol perquè compareguessin al jutjat i es pogués procedir a la designació d’un jutge d’instrucció, arribés a Brussel·les. D'aquesta forma, el jutge decideix tramitar les euroordres emeses per l'Audiència Nacional però sense mesures cautelars com la presó preventiva. Caldrà veure quin és la reacció de la justícia espanyola davant el que pot significar un abans i un després en aquest conflicte.
«Si alguna de les parts implicades no està d'acord amb la decisió de la sala, pot recórrer davant el Tribunal d'Apel·lació», que tornarà a disposar de quinze dies per prendre una decisió, ha afegit el Ministeri Fiscal. El procediment d'entrega a Espanya, on els citats polítics catalans estan reclamats per l'Audiència Nacional, pot teòricament demorar-se un total de 60 dies, i 30 dies addicionals més en casos excepcionals.