|
Sovint des de l'esquerra parlar de 'model de ciutat' ha acabat resultant una enumeració de tòpics caricaturitzats sobre la convivència, la sostenibilitat, la cohesió o la proximitat. El cert però és que la ciutat és conflicte, és espai de diferències, de continuïtats i ruptures, de memòria i desmemòria. Als anys setanta i vuitanta la prioritat de moltes ciutats, com en el cas de Lleida, va ser la de generar equipament públic en base a la idea de crear patrimoni comú i d'acord amb la consciència ciutadana d'una necessitat. Però els models polítics dels Ajuntaments d'aquests darrers vint anys han anat revertint aquesta demanda ciutadana d'acord amb interessos canviants de caràcter econòmic i privat que ha generat una creixent privatització del bé comú i l'espai públic de la nostra ciutat.
Quan parlem de model de ciutat avui, parlem de la constant dinàmica d'apropiació i i despossessió dels espais de vida de les classes populars de la ciutat. Ho hem vist constantment en els projectes de ciutat dels darrers anys: el Magical, la Llotja, el projecte del Parc dels Barrufets, en la privatització dels serveis públics bàsics, en la permissivitat en l'ocupació de places i carrers per part de negocis privats, en la criminalització de la pobresa de l'ordenança de civisme o la incapacitat d'actuació en temes d'habitatge i la greu problemàtica dels desnonaments per posar alguns exemples flagrants.
Aquesta despossessió continuada d'espais i recursos per al bé comú ha determinat un model de ciutat que s'ha allunyat d'una aposta política nítidament compromesa amb l'esquerra i la transformació social. És per això que des la Crida considerem que hi ha sis grans espais que hem de recuperar: l'econòmic, d'igualtat, de participació, del medi ambient i urbanisme, d'educació i cultura i, finalment, de reconeixement de les sobiranies. Aquests sis grans espais determinen l'aposta política de la Crida per a la ciutat de Lleida.
Creiem que la millor mesura contra la crisi és capgirar el model cap a la transformació social, radical i positiva de la nostra política econòmica, recuperant-ne el control democràtic i refent el model de relació comunitària per basar-lo en l’ètica i la justícia social.
Reconèixer la diversitat de gènere, sexual, d’edat, de capacitat o dependència, d’ètnia, de cultura o procedència des d’una perspectiva inclusiva que garanteix l’exercici real dels drets de les persones i la presa de responsabilitats per part de tota la ciutadania. Això significa promoure la nostra participació efectiva en les principals decisions de la ciutat des de la igualtat en la diversitat.
Apostar sense vacil·lacions per la democràcia directa que permeti la participació i la presa de decisions col·lectiva i vinculant per aconseguir un nou equilibri dels poders socials a través de la participació de les classes populars, les entitats i els moviments socials en el govern de la ciutat. Participació ciutadana ha de ser incidència directa en la vida política i social i, al mateix temps, control democràtic, transparència i eina de vincle ciutadà.
Construir una ciutat lligada al seu entorn d’acord amb un model de ciutat compacta i mediterrània, on es faci una defensa decidida de les àrees de patrimoni natural i cultural, i especialment vinculada a l’Horta com a espai agrari. Apostem per un ús responsable i eficient de les energies, el foment del reciclatge i la defensa d’una gestió pública de l’aigua. Un nou projecte d’urbanisme basat en tres grans eixos: paisatge, necessitats als barris, vialitat i manteniment de l’espai públic per promoure una arquitectura en clau de diversitat social i d’usos.
Viure l’educació com a peça clau de vincle social i diàleg intergeneracional. Des del municipi també hem de donar resposta a les necessitats i demandes educacionals per fomentar els processos de creixement com a persones lliures. De la mateixa manera que la cultura és un element fonamental per a la vida col·lectiva i integradora de la ciutat, l’educació cultural, la creació i la difusió cultural són fonts de riquesa de present i de futur.
I finalment, treballar per la unitat popular per assolir la independència plena a fi de recuperar la sobirania individual i col·lectiva catalans i les catalanes, la nostra capacitat autònoma de decidir i desenvolupar processos i projectes en espais múltiples: econòmic, alimentari, energètic, tecnològic, reproductiu i de cures, residencial, cultural, de l’àmbit públic i nacional, amb l’objectiu clar de la justícia social i la igualtat.
Assemblea de la Crida per Lleida
Quan parlem de model de ciutat avui, parlem de la constant dinàmica d'apropiació i i despossessió dels espais de vida de les classes populars de la ciutat. Ho hem vist constantment en els projectes de ciutat dels darrers anys: el Magical, la Llotja, el projecte del Parc dels Barrufets, en la privatització dels serveis públics bàsics, en la permissivitat en l'ocupació de places i carrers per part de negocis privats, en la criminalització de la pobresa de l'ordenança de civisme o la incapacitat d'actuació en temes d'habitatge i la greu problemàtica dels desnonaments per posar alguns exemples flagrants.
Aquesta despossessió continuada d'espais i recursos per al bé comú ha determinat un model de ciutat que s'ha allunyat d'una aposta política nítidament compromesa amb l'esquerra i la transformació social. És per això que des la Crida considerem que hi ha sis grans espais que hem de recuperar: l'econòmic, d'igualtat, de participació, del medi ambient i urbanisme, d'educació i cultura i, finalment, de reconeixement de les sobiranies. Aquests sis grans espais determinen l'aposta política de la Crida per a la ciutat de Lleida.
Creiem que la millor mesura contra la crisi és capgirar el model cap a la transformació social, radical i positiva de la nostra política econòmica, recuperant-ne el control democràtic i refent el model de relació comunitària per basar-lo en l’ètica i la justícia social.
Reconèixer la diversitat de gènere, sexual, d’edat, de capacitat o dependència, d’ètnia, de cultura o procedència des d’una perspectiva inclusiva que garanteix l’exercici real dels drets de les persones i la presa de responsabilitats per part de tota la ciutadania. Això significa promoure la nostra participació efectiva en les principals decisions de la ciutat des de la igualtat en la diversitat.
Apostar sense vacil·lacions per la democràcia directa que permeti la participació i la presa de decisions col·lectiva i vinculant per aconseguir un nou equilibri dels poders socials a través de la participació de les classes populars, les entitats i els moviments socials en el govern de la ciutat. Participació ciutadana ha de ser incidència directa en la vida política i social i, al mateix temps, control democràtic, transparència i eina de vincle ciutadà.
Construir una ciutat lligada al seu entorn d’acord amb un model de ciutat compacta i mediterrània, on es faci una defensa decidida de les àrees de patrimoni natural i cultural, i especialment vinculada a l’Horta com a espai agrari. Apostem per un ús responsable i eficient de les energies, el foment del reciclatge i la defensa d’una gestió pública de l’aigua. Un nou projecte d’urbanisme basat en tres grans eixos: paisatge, necessitats als barris, vialitat i manteniment de l’espai públic per promoure una arquitectura en clau de diversitat social i d’usos.
Viure l’educació com a peça clau de vincle social i diàleg intergeneracional. Des del municipi també hem de donar resposta a les necessitats i demandes educacionals per fomentar els processos de creixement com a persones lliures. De la mateixa manera que la cultura és un element fonamental per a la vida col·lectiva i integradora de la ciutat, l’educació cultural, la creació i la difusió cultural són fonts de riquesa de present i de futur.
I finalment, treballar per la unitat popular per assolir la independència plena a fi de recuperar la sobirania individual i col·lectiva catalans i les catalanes, la nostra capacitat autònoma de decidir i desenvolupar processos i projectes en espais múltiples: econòmic, alimentari, energètic, tecnològic, reproductiu i de cures, residencial, cultural, de l’àmbit públic i nacional, amb l’objectiu clar de la justícia social i la igualtat.
Assemblea de la Crida per Lleida