|
A ningú no escapa que l’Onze de Setembre d’enguany no és una Diada com les altres. La porta que s’ha obert de bat a bat a l’esperança fa que encarem aquesta Diada amb la il·lusió de construir, de forma immediata, la República Catalana lliure i sobirana. I tot gràcies a la perseverança i a les grans mobilitzacions dels darrers anys que beuen de les que realitzaren aquelles i aquells que van mantenir encesa la flama resistent durant les nits més negres que aquest poble ha hagut de patir.
Aquest Onze de Setembre, doncs, acomiadarem l’estiu amb una mobilització que tornarà a fer història i que ens marcarà la ruta fins al Parlament de Catalunya, una institució avui autonòmica que demà ha de ser l’embrió del futur estat lliure català.
El comiat de l’estiu no ens ha de fer entristir per l’arribada d’una afligida tardor. El motiu és ben senzill. Enguany la tardor no succeirà a l’estiu. Quan acomiadem la calor saludarem la primavera. No la primavera meteorològica ja que les fulles despullaran els arbres com fan cada any en aquesta època, però sí una primavera catalana que farà florir una República digna, justa i lliure.
Durant anys, les catalanes i els catalans hem estat testimonis, asseguts al sofà de casa mirant la televisió, de les revoltes esdevingudes primaveres que han protagonitzat desenes de pobles arreu del món. Vam veure, fa més de quatre dècades, com els clavells tombaven la dictadura portuguesa i hem vist, no fa pas massa, com vells dèspotes fugien mentre brotaven gessamins o com les cassoles d’un poble indignat feien néixer una nova Islàndia.
Ara ha arribat l’hora que siguem, per fi, protagonistes d’una revolta democràtica i pacífica que els i les amants de la llibertat al món mirin amb la mateixa simpatia amb la qual nosaltres saludàvem els clavells, els gessamins o les cassoles. Tenim dos instruments infal·libles per fer florir aquesta primavera catalana i no hem de dubtar ni un segon a utilitzar-los. Aquestes eines, plenes de força i d’esperança, no són altres que el nostre vot i el nostre somriure.
Anem a votar aquest 27 de setembre i empenyem ben fort la papereta dins de l’urna mentre a la cara se’ns dibuixa un somriure de llibertat. És així com farem que després de l’estiu, que acabarà amb un Onze de Setembre esbossant la Via Lliure cap a un país nou, floreixi la primavera que ens condueixi a la República Catalana. Protagonitzarem així una revolta que el món que estima la llibertat mirarà amb sana enveja. I amb ella naixerà al concert dels estats lliures una nova República amb un cor ben gran que bategarà al mateix ritme que els pobles d’arreu que encara anhelen la llibertat. Des del Kurdistan a Palestina, des d’Irlanda al País Basc. Una república sempre internacionalista i solidària.
I després d’aquesta primavera arribarà un nou estiu, calorós i radiant, on noves lluites seran necessàries per fer d’aquest racó de món un espai exemplar d’igualtat, de dignitat i de justícia. Caldrà pensar en el país sencer, caldrà fer-lo model de societat igualitària, caldrà, en definitiva, fer florir noves primaveres que mantinguin sempre jove la nostra anhelada República Catalana. No ho oblideu, entre totes i tots, amb un vot i un somriure, ho farem possible!
Ramon Usall, CUP
Aquest Onze de Setembre, doncs, acomiadarem l’estiu amb una mobilització que tornarà a fer història i que ens marcarà la ruta fins al Parlament de Catalunya, una institució avui autonòmica que demà ha de ser l’embrió del futur estat lliure català.
El comiat de l’estiu no ens ha de fer entristir per l’arribada d’una afligida tardor. El motiu és ben senzill. Enguany la tardor no succeirà a l’estiu. Quan acomiadem la calor saludarem la primavera. No la primavera meteorològica ja que les fulles despullaran els arbres com fan cada any en aquesta època, però sí una primavera catalana que farà florir una República digna, justa i lliure.
Durant anys, les catalanes i els catalans hem estat testimonis, asseguts al sofà de casa mirant la televisió, de les revoltes esdevingudes primaveres que han protagonitzat desenes de pobles arreu del món. Vam veure, fa més de quatre dècades, com els clavells tombaven la dictadura portuguesa i hem vist, no fa pas massa, com vells dèspotes fugien mentre brotaven gessamins o com les cassoles d’un poble indignat feien néixer una nova Islàndia.
Ara ha arribat l’hora que siguem, per fi, protagonistes d’una revolta democràtica i pacífica que els i les amants de la llibertat al món mirin amb la mateixa simpatia amb la qual nosaltres saludàvem els clavells, els gessamins o les cassoles. Tenim dos instruments infal·libles per fer florir aquesta primavera catalana i no hem de dubtar ni un segon a utilitzar-los. Aquestes eines, plenes de força i d’esperança, no són altres que el nostre vot i el nostre somriure.
Anem a votar aquest 27 de setembre i empenyem ben fort la papereta dins de l’urna mentre a la cara se’ns dibuixa un somriure de llibertat. És així com farem que després de l’estiu, que acabarà amb un Onze de Setembre esbossant la Via Lliure cap a un país nou, floreixi la primavera que ens condueixi a la República Catalana. Protagonitzarem així una revolta que el món que estima la llibertat mirarà amb sana enveja. I amb ella naixerà al concert dels estats lliures una nova República amb un cor ben gran que bategarà al mateix ritme que els pobles d’arreu que encara anhelen la llibertat. Des del Kurdistan a Palestina, des d’Irlanda al País Basc. Una república sempre internacionalista i solidària.
I després d’aquesta primavera arribarà un nou estiu, calorós i radiant, on noves lluites seran necessàries per fer d’aquest racó de món un espai exemplar d’igualtat, de dignitat i de justícia. Caldrà pensar en el país sencer, caldrà fer-lo model de societat igualitària, caldrà, en definitiva, fer florir noves primaveres que mantinguin sempre jove la nostra anhelada República Catalana. No ho oblideu, entre totes i tots, amb un vot i un somriure, ho farem possible!
Ramon Usall, CUP