Investigadors del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) han descobert un mecanisme biològic que explica com l’exposició a radiació ultraviolada (UV) en nounats pot provocar un tipus de melanoma en el futur. L’estudi revela que si l’exposició dels nounats a una radiació solar amb una intensitat suficient per tenir una reacció cutània es produeix simultàniament a l’activació del gen BRAFv600E -una mutació que es troba en general a les pigues o taques- pot desencadenar una proliferació descontrolada de cèl·lules canceroses. La investigació, publicada a la revista científica Oncogene, també ha identificat UPP1, una molècula implicada en aquest procés, com una prometedora diana terapèutica per evitar la progressió del melanoma.
TELEGRAM LLEIDADIARI: Ara també podeu rebre les notícies de LleidaDiari a través del canal de Telegram. Punxa aquí!
Cada any es diagnostiquen uns 150.000 nous casos de melanoma a Europa, una xifra que es preveu que augmenti a causa del canvi climàtic i altres factors. Tot i l’elevada incidència, encara es desconeixen molts aspectes del procés que en provoquen l’aparició i expansió. Un estudi del grup de Recerca Biomèdica en Melanoma del VHIR, amb la col·laboració del Servei de Dermatologia de l’hospital i del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), ha descobert un mecanisme que contribueix a la transformació dels melanòcits, les cèl·lules productores de melanina, el que oferiria una possible explicació a l’aparició de melanomes sense un origen primari clar, és a dir, sense que hi hagi una piga o una taca associades.
Un dels grans enigmes de la investigació del melanoma és per què alguns processos de creixement de melanòcits produeixen nevus o pigues benignes, mentre que d’altres deriven en melanomes malignes. A més, entre el 25% i el 33% de nevus benignes evolucionen a melanoma passat un temps. La investigació actual ha posat el focus en el rol que té la mutació BRAFv600E en aquest procés i el desenvolupament o no d’un melanoma. Es coneix que els nevus posseeixen aquesta mutació en el 80% dels casos i que, durant la formació d’una piga, aquesta mutació inicialment estimula el creixement dels melanòcits, però en una fase posterior en frena la proliferació.
No obstant això, en més de la meitat dels melanomes malignes diagnosticats aquesta mutació també està present. Això significa que en els alguns casos la mutació activa la primera fase, la de creixement, però no la segona, on es desenvolupen els mecanismes supressors tumorals. Fins ara es desconeixien les circumstàncies que portaven al diferent comportament d’aquest oncogen. Mitjançant models animals, dades clíniques i anàlisis genètiques i bioquímiques, els investigadors han identificat el mecanisme que contribueix a superar aquesta barrera evolutiva contra les activacions d’oncògens, fet que deriva en el desenvolupament del melanoma en lloc d’un nevus.
El doctor Ángel Recio, cap de grup de Recerca Biomèdica en Melanoma del VHIR i director de l’estudi, explica que el fet que l’exposició de nounats a una radiació UV amb una intensitat suficient per tenir una reacció cutània, com eritema (enrogiment de la pell) o aparició de butllofes, provoca un augment significatiu de les probabilitats de tenir un melanoma en el futur, era un fet conegut, però es desconeixia com succeïa. Ara, l’estudi revela que si aquesta exposició es produeix simultàniament a l’activació del BRAFv600E “es desencadena una reprogramació en l’expressió genètica que permet la proliferació descontrolada de cèl·lules canceroses”, assenyala.
Per explicar i aïllar els canvis genètics i moleculars exactes de la reprogramació gènica causada per la radiació UV que permeten superar els mecanismes supressors de l’oncogen BRAFv600E, l’equip investigador ha buscat un model que sense ser exposat als raigs UV directament obtingués resultats similars. Així és com s’ha pogut identificar que la pèrdua de la cinasa LKB1 és el factor clau d’aquest procés.
