Els tempos de la burocràcia a la Unió Europea no són els mateixos en què evoluciona la intel·ligència artificial. Aquest és el principal advertiment que fan els experts, després de l’acord tancat aquest divendres de matinada entre el Consell de la UE i el Parlament Europeu. Malgrat que diuen que ha arribat tard, consideren una «bona notícia» que es reguli aquesta tecnologia i que contingui elements positius a falta de llegir la lletra petita. Ara bé, també assenyalen alguns punts foscos, com la possible «arbitrarietat» en la vigilància biomètrica, així com la incertesa afegida per les eleccions europees del pròxim 9 de juny, que podria qüestionar el fràgil consens aconseguit.
NOU NÚMERO DE WHATSAPP: T’enviem les notícies més importants de Lleida al WhatsApp totalment gratis. Punxa aquí! 
El president de la Fundació puntCAT, Genís Roca, defensa que «malgrat les deficiències que sempre se li poden trobar a qualsevol llei», aquest acord és «una bona notícia». Serà «la primera de moltes lleis que haurem de fer», però l’expert considera que l’acord és pioner, com ho va ser en el seu moment el reglament general de protecció de dades. «En teoria és una normativa que aplica només a Europa, però a la pràctica l’han acabat aplicant totes les multinacionals a tots els territoris», assenyala Roca, que afegeix que «ara passarà el mateix».
En els mateixos termes s’expressa Albert Cuesta, periodista especialitzat en tecnologies de la informació, que assegura que «la normativa, fins on la coneixem fins ara, és molt prometedora» i que «pot marcar la pauta del que es podrà fer a Europa» i del que no. A l’espera de veure com s’acaba aplicant, Cuesta indica que «l’estratègia és correcta».
Ara bé, tots dos experts coincideixen que els tempos de la política europea no són els mateixos que els de la intel·ligència artificial. «Aquesta llei ara l’ha d’aprovar el Parlament Europeu i després cadascun dels 27 estats membre. Entre una cosa i altra, fins que no entri en vigor, passaran 16, 18, 24 mesos», explica Genís Roca. «On estarà la intel·ligència d’aquí a 24 mesos? No ho sabem», afegeix.
En la mateixa línia que Albert Cuesta, que avisa que esperar «entre 18 i 24 mesos» per a la seva aplicació és «mitja vida en intel·ligència artificial». En aquest sentit, recorda com la setmana passada Amazon va presentar «el seu ChatGPT», que Google ha anunciat l’alternativa millorada del seu (Geminis) aquesta setmana, i que Google i Samsung «ja treballen amb models d’algoritme que no s’executin al núvol, sinó al dispositiu de l’usuari». Tot «està evolucionat moltíssim», conclou l’expert.
Avisar dels continguts generats per IA
Pel que fa al contingut mateix de l’acord, a falta de conèixer el detall de la directiva, Genís Roca assegura que «no es prohibeix res» sinó que «es posen condicions» per a determinades qüestions. «Només et diu que, si et vols passar dos pobles, hauràs de donar moltes explicacions, però no que no puguis», sintetitza el president de la Fundació puntCAT, que no creu que es poguessin posar «límits clars» a la intel·ligència artificial.
Una de les «coses pràctiques» que Roca valora positivament és l’obligació de posar una «marca d’aigua» per avisar de continguts generats amb intel·ligència artificial, en un intent de «lluitar contra les ‘fake news’». Posa un exemple: «Tu ara veies fotos o vídeos de Barack Obama dient coses i ja començaves a dubtar si era real o generat per intel·ligència artificial».
Albert Cuesta també ressalta que s’obligui a avisar dels continguts generats amb IA. Ara bé, avisa que la normativa haurà d’obligar els mitjans de comunicació i les xarxes socials a fer-ho visible. «De poc serveix si quan algú l’escampa evita mostrar aquesta característica que és fonamental», justifica. Un altre dels punts forts que destaca Cuesta és que es prevegin quatre nivells de risc per a les diferents tecnologies i que s’estableixin condicions a partir d’aquesta categorització.
