Ajuda a un desconegut, col·labora com a voluntari o dona part del teu temps a una causa solidària. Aquests gestos senzills no només il·luminen el dia d’algú altre, sinó que també tenen un impacte directe en la salut i el benestar personal. Lluny de ser només un lema benintencionat, la ciència demostra cada cop més que la bondat és una eina eficaç per viure millor.
NOU NÚMERO DE WHATSAPP: T’enviem les notícies més importants de Lleida al WhatsApp totalment gratis. Punxa aquí! Aristòtil ja defensava que la bondat era essencial per a una vida plena. A la seva Ètica a Nicòmac, afirmava que la virtut requereix equilibri i raó, i que condueix a la felicitat. Avui, però, aquesta qualitat sovint queda relegada en una societat cada cop més individualista. Laura Kubzansky, professora a la Universitat de Harvard, ha estudiat com els comportaments prosocials milloren la salut: les persones que participen en voluntariats o fan donatius presenten menys dolor físic i menys estrès.
Diversos estudis, com els de la Universitat Estatal d’Utah, indiquen que la bondat quotidiana redueix l’estrès, incrementa la felicitat i millora la salut cardiovascular. Ajudar genera dopamina i oxitocina, hormones associades a la felicitat i a la connexió social. A més, fer el bé afavoreix l’activitat física, trenca el sedentarisme i fins i tot reforça el sistema immunològic.
La bondat també combat l’aïllament social, segons el Harvard Study of Adult Development. Tanmateix, el camí cap a l’altruisme ha estat desigual: tradicionalment, les dones han carregat amb el rol de cuidar els altres. Això ha provocat, en molts casos, una reorientació cap a la cura personal. La psicòloga Kristin Neff defensa que l’autocompassió és clau per a la salut mental, tot i advertir que, com deia Aristòtil, la virtut es troba en el terme mitjà.
Els homes, segons les dades, tendeixen més a actuar en situacions d’emergència, però menys en espais de relació quotidiana. D’aquí la importància de promoure la bondat com un hàbit saludable i compartit. La psicòloga Tara Gruenewald assenyala que el voluntariat pot millorar fins i tot la funció cerebral i alentir el deteriorament cognitiu. El missatge és clar: ser bondadós no només ajuda els altres, sinó que transforma la pròpia vida. Practicar la meditació de bondat amorosa, somriure, donar les gràcies o oferir una estona del teu temps pot ser el primer pas per viure amb més salut, felicitat i sentit. La bondat, al capdavall, és un acte revolucionari amb beneficis profunds.
