|
Els experts en patrimoni UNESCO que ha reunit la Trobada Científica dedicada al conjunt monumental del Turó de la Seu Vella destaquen la importància de vincular la monumentalitat de la Seu amb els valors paisatgístics de l'entorn, mentre que l'Associació d'Amics de la Seu Vella reclama un major esforç inversor per part de les administracions.
La trobada arriba dos setmanes després d’haver aconseguit la inclusió del Turó de la Seu Vella en la llista indicativa del Ministeri de Cultura per optar a l’examen definitiu a París.
Entre els experts hi figuren Mónica Luengo, presidenta del Comitè Científic Internacional en Paisatges Culturals ICOMOS-IFLA; Patrícia O’Donnell, experta i integrant de ICOMOS i participant en el procés de Patrimoni Mundial; Michael Turner, titular de la càtedra UNESCO en Disseny Urbà i Estudis de Conservació, i Loes Veldpaus, experta en Patrimoni Urbà i Paisatge Urbà Històric de la Universitat d’Eindhoven.
Els experts han defensat la necessitat d'atreure l'interès cap a la candidatura lleidatana de diferents programes de la Unesco com ara ciutats intel·ligents, ciutats creatives o artístiques, perquè pugui ser coneguda en el context de la Unesco, així com la importància de vincular l'aspecte monumental amb els valors paisatgístics de l'entorn per assolir el reconeixement de Patrimoni Mundial per la Unesco a què aspira. Des de l'Associació d'Amics de la Seu Vella han reclamat més inversió per part de les administracions en la conservació del conjunt monumental.
Entre els experts hi figuren Mónica Luengo, presidenta del Comitè Científic Internacional en Paisatges Culturals ICOMOS-IFLA; Patrícia O’Donnell, experta i integrant de ICOMOS i participant en el procés de Patrimoni Mundial; Michael Turner, titular de la càtedra UNESCO en Disseny Urbà i Estudis de Conservació, i Loes Veldpaus, experta en Patrimoni Urbà i Paisatge Urbà Històric de la Universitat d’Eindhoven.
Els experts han defensat la necessitat d'atreure l'interès cap a la candidatura lleidatana de diferents programes de la Unesco com ara ciutats intel·ligents, ciutats creatives o artístiques, perquè pugui ser coneguda en el context de la Unesco, així com la importància de vincular l'aspecte monumental amb els valors paisatgístics de l'entorn per assolir el reconeixement de Patrimoni Mundial per la Unesco a què aspira. Des de l'Associació d'Amics de la Seu Vella han reclamat més inversió per part de les administracions en la conservació del conjunt monumental.
O'Donnell ha valorat positivament la celebració de la trobada científica i ha destacat que la presència de diferents experts de diferents àmbits pot servir per fer veure amb major precisió quins són els valors addicionals a la pròpia monumentalitat del conjunt del turó perquè no n'hi ha prou amb el fet de ser monumental sinó que ha de tenir valors universals singulars per poder acabar sent reconegut com a Patrimoni Mundial. En aquest sentit considera que cal combinar els valors del propi conjunt monumental amb altres com ara l'arquitectura paisatgista, amb valors com ara els del riu, dels cultius agrícoles que envolten Lleida i també amb la relació simbòlica i visual de la Seu Vella amb l'skyline de la ciutat i el paisatge de l'entorn.
Per la seva banda, Michael Turner ha remarcat la importància d'atreure cap a la candidatura l'interès de diferents línies dels programes de la Unesco com ara ciutats intel·ligents, ciutats creatives o artístiques, entre altres, perquè Lleida pugui ser coneguda en el context de la Unesco. Turner, que encara no havia tingut l'ocasió de visitar la Seu Vella, ha manifestat l'interès per petits detalls de la formació del Centre Històric de Lleida –que sí ha visitat- com ara els sistema de forns reconstruïts per Blondel i també la importància dels edificis públics per donar qualitat a l'entorn del turó.
Objectiu assolir el reconeixement al 2018
El president de l'Associació d'Amics de la Seu Vella, Joan-Ramon González, ha explicat que l'objectiu de la trobada científica és reforçar la candidatura lleidatana malgrat que ha sobrepassat les nostres expectatives que ja estiguem a la llista indicativa. Una trobada de científics i experts que reflexionen sobre temes de patrimoni és útil per a la candidatura des del punt de vista científic i tècnic, i a més hi participa gent molt vinculada a la Unesco per la qual cosa els permetrà conèixer de prop el conjunt monumental. Per González, els experts poden aconsellar posar l'accent en algun aspecte determinat però en general la candidatura és molt sòlida i està molt treballada.
Joan-Ramon González ha destacat la rapidesa amb què la candidatura del Turó de la Seu Vella ha estat inclosa a la llista indicativa del Ministeri de Cultura i ha explicat que a partir d'ara, com mínim, haurà de passar un any en què la candidatura estigui en aquesta llista indicativa tal com preveu la normativa de la Unesco per pair-se una mica i perquè la Unesco comenci a examinar-la per tal de fer-hi les apreciacions que consideri oportunes. Ja ens n'anem al 2017 i aleshores ja serà qüestió que l'Estat vagi proposant amb més insistència la candidatura lleidatana d'entre les que formen part de la llista indicativa. Ara estem en el zenit del camí i comencem la baixada, que pot ser llarga però estem en baixada i pot resultar més fàcil, ha dit González, tot afegint que ara la pilota la continua tenint en bona part Madrid però en bona part depèn ja de la Unesco.
No serà fàcil però el sol fet d'estar a la llista indicativa ja és molt, malgrat que hi ha el perill que pugui quedar-s'hi molt de temps, ha remarcat González. Entre tots hauríem d'animar la màquina perquè el 2018 es pugui assolir l'objectiu, quan es compliran 100 anys de la declaració de la Seu Vella com a Monument Històric Nacional , i aleshores seria una bona data per obtenir el reconeixent de Patrimoni Humanitat, segons el president dels Amics de la Seu Vella.
Més inversió per a la conservació del monument
González ha afirmat que l'assignatura pendent és la necessitat d'una major inversió per a la conservació del Turó de la Seu Vella. Per això, ha fet una crida a les administracions, tant estatal com catalana, perquè destinin més diners dels respectius pressupostos al conjunt monumental i, especialment, ara que aspira a ser reconegut per la Unesco.
