Estratègia per detectar les plagues de rates urbanes mitjançant aigües residuals
L’estudi de les aigües residuals pot detectar plagues de rosegadors a les ciutats i podria ser una eina que ajudi a controlar-les. Així ho conclou un treball que ha desenvolupat una estratègia per quantificar els rosegadors segons la presència d’enzims trobats en les aigües residuals de les ciutats.
Actualment, s’utilitzen diverses estratègies per controlar aquestes plagues, sovint basades en el nombre d’animals i la seva extrapolació a la població total, però aquest treball suggereix detectar i quantificar rates a partir de les femtes trobades a les aigües residuals.
L’estudi defensa que l’anàlisi de les aigües residuals és una gran font per a la detecció de rosegadors a qualsevol ciutat, ja que si el mostreig es realitza en punts específics es pot crear un mapa de rosegadors i proposa quantificar els rosegadors a partir de la detecció d’enzims en aigües residuals.
Montserrat Carrascal, del Consell Superior d’Investigacions Científiques (IIBB-CSIC) ha liderat el treball i ha intervingut al Congrés Científic Internacional a Barcelona aquest dilluns per parlar-ne.
Ha destacat que les plagues de rosegadors són un perill per a la nostra salut a causa de les malalties que poden arribar a transmetre a través dels bacteris, puces, paparres i àcars. A més els rosegadors poden viure fins a set anys i procrear 4 vegades a l’any amb una mitjana de 10 a 14 cries si no es du a terme cap acció de control.
El nombre d’animals a les grans ciutats sol referir-se com el nombre de rosegadors per cada habitant. S’estima que a la ciutat de Barcelona hi pot haver una rata per cada 4 habitants, i algunes aproximacions parlen de fins a 10 rosegadors per habitant a Nova York. No hi ha, però, de moment un mètode estandarditzat per determinar-ne el nombre.
