Les empremtes dactilars indiquen el risc de patir esquizofrènia amb una fiabilitat del 70%. Aquesta és la conclusió principal que han extret els investigadors d’un nou estudi liderat per FIDMAG Germanes Hospitalàries i CIBERSAM, que han aplicat un algoritme avançat d’intel·ligència artificial a unes 1.500 mostres extretes a pacients amb esquizofrènia i d’altres de sans de tot l’estat espanyol. La recerca parteix de la base que l’origen embrionari del teixit de la pell i del sistema nerviós és el mateix i que la malaltia es relaciona amb alteracions durant l’embaràs o en els primers anys de vida. La troballa obre la porta a predir la malaltia abans que es produeixi a través d’una eina fàcil i ràpida.
TELEGRAM LLEIDADIARI: Ara també podeu rebre les notícies de LleidaDiari a través del canal de Telegram. Punxa aquí!
Els resultats de l’estudi – liderat per l’investigador Raymond Salvador – s’han publicat a la revista ‘Schizophrenia Bulletin’ demostrant que, mitjançant l’ús d’algorismes d’aprenentatge automàtic es pot assolir una important fiabilitat a l’hora de discernir entre empremtes dactilars de persones amb esquizofrènia i empremtes dactilars de persones sanes.
De fet, durant la presentació del treball, Salvador ha subratllat que les empremtes són un patró “estable” al llarg de tota la vida i que es poden fer servir com a un marcador útil, fàcil, ràpid i fiable del risc de desenvolupament de la malaltia. Pel que fa a la principal hipòtesi sobre l’origen de l’esquizofrènia el treball apunta a alteracions d’origen genètic i ambiental produïdes durant el desenvolupament prenatal o durant els primers anys de vida.
Les empremtes dactilars es consideren un marcador del neurodesenvolupament primerenc pel fet de tenir un origen embrionari comú amb el sistema nerviós central, ja que es formen conjuntament durant les mateixes setmanes de gestació. De fet, Salvador ha explicat que ja hi havia estudis previs que suggerien que hi havia alteracions en els patrons de les empremtes dactilars en pacients amb esquizofrènia, però s’havien fet amb mostres petites i es basaven en l’anàlisi d’aspectes molt concrets, ignorant gran part de la informació continguda a la petjada.
En aquest nou estudi s’han analitzat mostres de més de 600 pacients amb esquizofrènia de centres de Germanes Hospitalàries d’arreu de l’Estat i 850 controls sans. Tot i que una precisió del 70% no és suficient per si sola per a un diagnòstic definitiu, l’investigador ha posat en valor que combinada amb altres fonts d’informació pot tenir «un gran valor predictiu». «No estem parlant d’una prova absoluta, sinó d’una eina que ens pot ajudar a acabar de perfilar el diagnòstic», ha insistit.
La metodologia que es fa servir és l’escaneig dels dits dels pacients, concretament el polze esquerre, l’índex i cor. A continuació, es duu a terme un processament de les imatges obtingudes mitjançant l’algoritme perquè determini les probabilitats de risc de patir la malaltia analitzant patrons d’alta complexitat.
Quant a la població diana per realitzar la prova, estaria formada per les persones que comencen a tenir símptomes o que es presenten a urgències amb un primer episodi psicòtic, així com aquelles que tenen un risc genètic significatiu. En aquest sentit, l’investigat ha recordat que «no es tracta d’un test d’aplicació universal», i que «aplicar-ho a tothom no seria adequat».
