Societat

Les dones tenen el doble de possibilitats de patir assetjament sexual, segons un estudi

La investigació conclou que el confinament va traslladar aquestes conductes a l'entorn digital

Marta Romera
  • novembre 21, 2022
  • 4 min read
Les dones tenen el doble de possibilitats de patir assetjament sexual, segons un estudi

Un estudi fet per investigadores del grup de recerca en Estadística, Econometria i Salut (GRECS) de la Universitat de Girona (UdG), amb la col·laboració de l’Escola de Salut Pública de l’ISCIII i la Universitat d’Alacant revela que les dones tenen el doble de possibilitats de patir assetjament sexual i que les joves amb orientació no heterosexual i amb feina són les víctimes principals. La mateixa investigació ha determinat que el confinament va reduir els casos presencials, però les conductes es van traslladar a l’entorn digital. El treball, publicat a la revista científica BMC Public Health, ha fet 2.515 entrevistes a homes i dones de 18 a 35 anys de l’estat espanyol que l’octubre del 2020 van fer l’Enquesta Violència Sexual a Joves.

 

L’objectiu era analitzar la prevalença i els factors associats a l’assetjament sexual diferenciant els períodes d’abans, durant i després del confinament. Com a factors associats, han tingut en compte variables sociodemogràfiques, d’atracció sexual i de relació de parella, el país de naixement, haver tingut una feina remunerada o no en els darrers dotze mesos, el nivell d’estudis, l’orientació sexual, l’edat i el sexe.

 

Els resultats indiquen que les dones tenien gairebé el doble de possibilitats que els homes de patir assetjament sexual (49% davant del 22,2%) i entre homes i dones heterosexuals, la prevalença estimada (31,5%) va ser inferior a l’observada entre bisexuals (53%), gais (39,2%) i lesbianes (34,6%). El percentatge de prevalença al grup d’edat de 18 a 24 anys va ser el doble de l’observat al grup de 30 a 35. Durant el confinament, l’assetjament a través de canals digitals va augmentar (32,6 % davant del 16,5 % i 17,8 % abans i després d’aquest període, respectivament) i va disminuir en espais públics (22,9 % davant del 63,4 % i 54,4 % abans i després el confinament).

 NOU NÚMERO DE WHATSAPP: T’enviem les notícies més importants de Lleida al WhatsApp totalment gratis. Punxa aquí!

Segons expliquen les investigadores, els resultats indiquen que l’assetjament sexual «és una manifestació de poder que posa principalment en desavantatge les dones més joves, les no heterosexuals i les que tenen o han tingut una feina remunerada durant els darrers dotze mesos». Així mateix, pateixen més assetjament aquelles persones que no conviuen en parella o que mai no l’han tinguda.

 

El treball posa en relleu que l’assetjament sexual abans i després del confinament té lloc, majoritàriament, fora de l’àmbit de la llar, com a la feina o a classe i en entorns públics. El tancament temporal d’aquests espais com a mesura de fre a l’avenç del coronavirus va impedir l’assetjament presencial i aquest tipus de conductes es van traslladar a l’entorn digital.

 

Les autores també indiquen que la rellevància d’aquest estudi «està més que justificada», sobretot tenint en compte que els resultats de l’enquesta europea sobre la violència contra les dones indiquen que una de cada dues dones (55%) a la UE ha experimentat assetjament sexual almenys una vegada des dels 15 anys, i que una de cada cinc dones (21%) n’ha patit durant l’any anterior a l’enquesta.

Per a les investigadores, els resultats evidencien que «queda un llarg camí per recórrer» perquè encara hi ha discriminació basada en el gènere, orientació sexual o edat de les persones sustentada en relacions de poder que no respecten la igualtat d’oportunitats. «Per això, els nostres estudis són necessaris perquè poden ajudar a dissenyar polítiques preventives que es poden aplicar en adolescents i joves», conclouen.

 

L’Article ‘Prevalence of sexual harassment among young Spaniards before, during, and after the COVID-19 lockdown period in Spain’ està elaborat per Laura Vall-Llosera Casanovas, Laura Serra, Carme Saurina Canals, Belén Sanz-Barbero, Carmen Vives-Cases, Maria José López, Laura Otero-García, Gloria Pérez i Gemma Renart-Vicens.

Marta Romera
Sobre l'Autor

Marta Romera

Marta Romera (Castelló de la Plana, 1989). Llicenciada en periodisme per la URV. Redactora de LleidaDiari.cat des del 2017. Durant cinc anys va ser redactora al diari 'La Mañana' de Lleida i en l'actualitat col·labora a Onda Cero Lleida. També és corresponsal de l'Agència EFE a la demarcació de Lleida. El meu Linkedin

Deixa un Comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *