Les víctimes, estrangers en situacions irregulars, sortien dels seus països d’origen un o dos mesos abans del seu viatge final a Espanya. Durant aquests dos mesos estaven movent-se per diferents països de la Unió Europea. Posteriorment es reunien amb l’organització en una ciutat determinada per organitzar el viatge final a l’estat.

Aquest viatge es feia per carretera, en furgonetes sense finestres i amuntegats. La policia ha explicat que les condicions higièniques i sanitàries eren nul·les i no tenien cap tipus d’aliments a la seva disposició, tenint en compte que els trajectes eren de més de 18 hores. Durant el trajecte no es permetia a aquestes persones sortir de l’habitacle, ni quan paraven a posar benzina. Així, havien de fer les seves necessitats en bosses de plàstic i orinar en ampolles de plàstic.

Un cop iniciat el trajecte, la banda retirava els telèfons mòbils i la seva documentació per tenir-los completament controlats.

Un cop finalitzat el trajecte, els encarregats de l’organització a l’estat rebien els estrangers i els deixaven custodiats en pisos de seguretat fins a obtenir el pagament complet del trajecte.

L’organització tenia una gran infraestructura, ja que feia servir fins a vuit furgonetes per als trasllats.

En un dels trajectes s’han identificat fins a 17 víctimes. Se’ls està tramitant a tots una infracció de la llei d’estrangeria.

Jerarquia marcada

L’organització tenia una sòlida jerarquia amb un repartiment de tasques perfectament definides pel que fa a la captació, el trasllat i la recepció. El cap de la banda era el que s’encarregava de contactar amb els estrangers al país d’origen i els oferia i facilitava el trasllat a Espanya a canvi de grans quantitats de diners. El segon nivell de l’organització s’encarregava de rebre als estrangers i portar-los al pis de seguretat. El tercer i últim nivell eren els conductors, encarregats de la furgoneta que feia el trasllat evitant els controls pertinents durant el recorregut.