En què es basa aquesta classificació
Darrere d’aquest «rànquing» de la IARC el que hi ha són una sèrie d’estudis de diversa índole que busquen quantificar la relació entre l’exposició a uns certs productes o factors i el risc de desenvolupar càncer. Aquests són els diferents grups:
- Grup 1 (carcinogen per a l’ésser humà: hi ha proves suficients). És en aquest grup on se situa, per exemple, el tabac, l’alcohol, la radiació solar, l’amiant o els raigs X.
- Grup 2A (probablement carcinogen: l’evidència no és concloent). Aquí se situa, per exemple, la carn vermella no processada, el plom, alguns herbicides, el formaldehid dels encensos aromàtics, la infusió de mat…
- Grup 2B (possiblement carcinogen: hi ha algunes proves però lluny de ser concloents). Inclouen, per exemple, l’extracte d’àloe vera, algunes micotoxines i fins i tot l’ús del telèfon mòbil.
- Grup 3 (sense cap prova que causi càncer).
- Grup 4 (probablement no carcinogen).
TELEGRAM LLEIDADIARI: Ara també podeu rebre les notícies de LleidaDiari a través del canal de Telegram. Punxa aquí!
Resultats de l’avaluació del talc
Un grup de treball de 29 experts internacionals han revisat «exhaustivament» la literatura científica disponible i han classificat el talc com «probablement cancerigen per als humans» (Grup 2A), basant-se en una combinació de:
1. Evidència «limitada» sobre el càncer en humans (per al càncer d’ovari)
L’avaluació ha tingut en compte que hi ha diversos estudis que han mostrat un augment en la incidència de càncer d’ovari en dones que recordaven haver usat el talc corporal a la regió perineal com a producte d’higiene íntima. Encara que aquest ús no és habitual en el nostre entorn, fa algunes dècades la pols de talc sí que era un producte d’higiene íntima femenina molt utilitzat en països com els Estats Units.
No obstant això, hi ha una limitació important: encara que l’avaluació s’ha centrat en el talc que no contenia amiant (un component també conegut com a asbest, que per si mateix té un efecte cancerigen demostrat), en la majoria dels estudis realitzats en éssers humans exposats no es va poder excloure la contaminació del talc amb amiant.
També s’ha observat una major taxa de càncer d’ovari en estudis que analitzaven l’exposició ocupacional de dones exposades al talc en la indústria de la polpa i el paper, però no es va poder excloure la confusió per l’exposició simultània a l’amiant, i l’augment de la taxa es va basar en un petit nombre de càncers d’ovari en aquests estudis ocupacionals.
2. Evidència «suficient» de càncer en animals d’experimentació
En animals d’experimentació, el tractament amb talc va provocar un augment de la incidència de tumors malignes en les femelles (de medul·la suprarenal i de pulmó) i una combinació de neoplàsies benignes i malignes en els mascles (en concret, en la seva medul·la suprarenal) d’una espècie (rata).
3. Evidència mecanicista «sòlida»
Aquest tercer tipus d’estudis, més pròxims a la ciència bàsica, mostren que el talc comparteix algunes de les característiques clau dels agents carcinògens en cèl·lules humanes, inclosa la inducció d’inflamació crònica i l’alteració de la proliferació cel·lular, la mort cel·lular o el subministrament de nutrients.
L’ús quotidià del talc
El talc, o silicat de magnesi hidratat, és un ingredient relativament comú en cosmètics: des de les pólvores de talc per al canvi de bolquer, fins a nombrosos maquillatges o pólvores compactes, colorets, sobres d’ulls o desodorants.
Les seves funcions com a cosmètic són entre altres, com a agent abrasiu, absorbent, antiaglomerant, opacificant, i protector de la pell. El risc reconegut fins al moment per la regulació de cosmètics se centra en la possibilitat d’inhalació, d’aquí ve que estigui restringit en el reglament cosmètic europeu i se li exigeixi afegir l’advertiment de «Mantenir la pols allunyada del nas i la boca dels nens» en l’etiquetatge dels productes en pols destinats a nens menors de 3 anys. El talc per a ús cosmètic tampoc ha de contenir amiant o asbest, substància clarament cancerígena expressament prohibida en el reglament de cosmètics.
