Un estudi de Dexeus Dona confirma que els controls ecogràfics rutinaris són efectius a l’hora de detectar i fer el seguiment de lesions ovàriques, tant siguin benignes com malignes. Les lesions ovàriques són freqüents i sovint es detecten de manera incidental. Encara que no s’aplica com a mètode de cribratge per a la detecció precoç del càncer d’ovari, l’ecografia transvaginal és la tècnica de diagnòstic per imatge de primera elecció per diferenciar entre lesions ovàriques benignes i malignes a causa de la seva àmplia disponibilitat i la seva elevada precisió diagnòstica quan la realitza un examinador experimentat. La biòpsia està contraindicada, ja que pot provocar la disseminació d’un tumor maligne, empitjorant el pronòstic.
TELEGRAM LLEIDADIARI: Ara també podeu rebre les notícies de LleidaDiari a través del canal de Telegram. Punxa aquí!
Un equip del servei de diagnòstic ginecològic per la imatge (DGI) de Dexeus Dona, liderat per María Angela Pascual, consultora i directora d’I+D+i d’aquest servei, ha dut a terme un estudi retrospectiu amb la finalitat d’avaluar si els models de predicció que s’utilitzen per a determinar la malignitat de les tumoracions que es detecten en les revisions ginecològiques de control rutinàries i l’estratègia de seguiment ecogràfic i control clínic que s’aplica posteriorment en els casos classificats com a benignes són eficaços per predir el risc que sorgeixin complicacions posteriors.
L’objectiu final de l’estudi era confirmar la validesa tant del sistema de classificació dels tumors com de l’estratègia de seguiment i control clínic posterior en cas dels classificats com a benignes en la població en general –que en principi no són pacients de risc–, ja que actualment no existeixen proves que permetin la detecció precoç del càncer d’ovari, encara que s’està investigant per a poder identificar-lo i diagnosticar-lo en fases inicials, la qual cosa permetria un tractament més eficaç. Per dur a terme aquesta recerca es van utilitzar dades d’un estudi prospectiu internacional i una classificació de diferents neoplàsies.
Resultats de l’estudi
L’estudi es va dur a terme sobre una mostra de 2.039 pacients a les quals se’ls va detectar una tumoració entre juny de 2012 i setembre de 2016 en revisions ginecològiques de control rutinàries. D’aquestes, 1.684 masses eren benignes (83%), 49 masses eren malignes (2%) i en 306 masses el resultat era incert (15%). En tots els casos es va realitzar un seguiment de control ecogràfic posterior. L’estudi va analitzar els resultats d’aquest seguiment fins a febrer del 2020.
Els tumors es van classificar com a benignes o malignes segons la histologia (si les pacients es van sotmetre a cirurgia) o el resultat del seguiment clínic i ecogràfic entre els 10 i 14 mesos posteriors. Va haver-hi 1.472 (72%) pacients la massa de les quals es va considerar benigna basant-se en el reconeixement de patrons per part d’un ecografista experimentat i es van tractar amb seguiment clínic i ecogràfic. En aquest grup, la incidència acumulada a 5 anys va ser del 66% per a la resolució espontània de la massa, no es va detectar cap torsió d’ovari i en només el 0,1% de casos es va produir trencament de quist. En el 0,2% dels casos es va detectar un tumor limítrof i en el 0,2% malignitat invasiva.
D’acord amb els resultats, el model ADNEX i l’estratègia de dos passos IOTA van funcionar bé per a distingir les masses anaxials benignes de les malignes detectades en una població de baix risc. Així mateix, els autors conclouen que el tractament conservador és segur per a les masses amb aspecte ecogràfic benigne en aquesta població. L’estudi s’ha publicat en la revista de la International Society of Ultrasound in Obstetrics and Gynecology (ISUOG).
