El període 2021-2023 ha estat el de menor abundància de papallones des que se’n fa seguiment i el 2024 s’han confirmat 210 extincions locals, coincidint amb la sequera. Aquests són els resultats que revelen el programa de seguiment de papallones Catalan Butterfly Monitoring Scheme (CBMS), coordinat pel Museu de Ciències Naturals de Granollers. Aquests tipus d’extincions s’han multiplicat de manera significativa respecte a anys anteriors i la xifra del 2024 és la més alta dels 30 anys de seguiment. Tot i això, l’arribada de les pluges l’any passat va marcar un primer repunt d’individus. En global, més de la meitat de les espècies (52%) van incrementar les seves poblacions respecte a l’any anterior, mentre que el 48% van davallar.
El CBMS recull dades de papallones des del 1994 a través de censos setmanals fets per voluntaris. Les papallones són un dels indicadors més fiables per mesurar la pèrdua de la biodiversitat en espais oberts i l’estat de salut de la natura en general. La sequera patida a Catalunya entre el 2021 i el 2024 ha afectat directament les poblacions de papallones. Andreu Ubach, del Museu de Ciències Naturals de Granollers, explica que l’estat de la vegetació és clau per al desenvolupament de les papallones i, per tant, la disminució de la quantitat o la qualitat dels recursos quan no plou té un impacte sobre les larves quan s’alimenten o els adults per la disponibilitat de nèctar floral.
Al llarg dels 30 anys de seguiment s’havien observat extincions i colonitzacions arreu del territori, però els impulsors del projecte han assegurat que la situació del 2024 és un “canvi dràstic” a les dades recollides. I és que entre el 2021 i el 2023 s’havien detectat abundàncies molt baixes d’individus en moltes espècies, però per dir que una papallona està extingida ha de deixar-se de detectar durant quatre anys en un indret, després d’haver-la detectat en aquell punt durant els quatre anys anteriors. Tot i això, l’extinció és reversible si l’espècie persisteix al voltant de la localitat.
En línies generals, l’any passat es va produir la major extinció local de papallones a Catalunya des que se’n té registre: des del 1994 s’han comptabilitzat 495 extincions locals, de les quals 210 es van confirmar l’any passat. Això no vol dir que aquestes espècies van desaparèixer el 2024, sinó que fa quatre anys que no es detecten als transsectes on abans hi eren. És a dir, l’efecte de la sequera es manifesta amb retard. Entre les espècies més afectades hi ha el cupido menut (Cupido minimus, 14 extincions), l’argentada de punts vermells (Fabriciana adippe, 10), la perlada de l’esbarzer (Brenthis daphne, 10), la donzella violeta (Boloria dia, 10) i el dard de taques blanques (Hesperia comma, 9). Moltes d’aquestes s’han produït principalment a la regió mediterrània, mentre que les poblacions alpines d’aquestes espècies en molts casos es mantenen estables.
El CBMS ha calculat tendències en l’àmbit català per a 145 espècies. A escala general, s’observen 68 espècies (56,55%) en regressió moderada o forta, 15 (10,34%) en increment moderat o fort, 33 (22,75%) en situació estable i 12 (1,34%) amb una tendència incerta. En conjunt, les tendències tenen sentit negatiu en 113 espècies (el 77,9% dels casos) i positiu en 32 (el 22,1%). Els canvis d’un any per l’altre poden fluctuar en la majoria d’invertebrats, ja que cada any és una nova generació la que neix fruit dels impactes climàtics i paisatgístics produïts l’any anterior. Als punts de mostreig que disposen de dades consecutives (2023-2024), l’abundància global ha crescut un 8 %, passant de 199.000 a 215.000 individus. Aquest avanç, però, parteix de mínims històrics assolits el 2022 i el 2023, de manera que caldrà consolidar-lo en els pròxims anys.
La sequera dels últims anys ha provocat extincions locals de papallones, però no totes les espècies han patit conseqüències negatives. Dependent del seu cicle vital, de la manera com creixen i es reprodueixen, algunes s’han vist fins i tot beneficiades. Per exemple, les pluges de la primavera del 2024 han estat bones per a les papallones que volen a l’estiu i que tenen més d’una generació a l’any, perquè les seves larves van trobar més aliment durant la primavera.
En canvi, moltes de les que volen a la primavera, ja havien estat afectades l’any anterior perquè, mentre eren larves, van trobar molt poc aliment a causa de la forta sequera acumulada el 2023. Això ha fet que espècies com la blaveta de la farigola, l’aurora o la nimfa dorment patissin descensos importants. D’altra banda, hi ha papallones que hivernen com adultes i després, amb les bones condicions primaverals, van poder reproduir-se amb èxit l’estiu del 2024. Algunes espècies beneficiades per aquest fet van ser la cleòpatra (Gonepteryx cleopatra), la papallona del lledoner (Libythea celtis) o la papallona de la c-blanca (Polygonia c-album). Els resultats no són iguals a tot arreu, sinó que depenen molt del clima de cada zona.
De cara al 2025, és d’esperar que les pluges reverteixin la situació dràstica de baixa abundància i extincions de papallones, tot i que des del CBMS apunten que encara és d’hora per treure conclusions. D’una banda, les espècies primaverals que partien de mínims històrics l’any passat tampoc s’han acabat de recuperar, ja que en alguns casos el seu període de vol s’ha vist escurçat per les continuades pluges i fins i tot es pot arribar a pensar que hagi causat mortalitat en aquelles espècies que hivernen com a crisàlide a causa d’un increment de l’atac de paràsits o fongs. Tot i això, sí que s’espera un benefici clar de l’estat de la vegetació i, per tant, és previsible “un estiu ple de papallones”.
Un jove de 25 anys ha mort la matinada d'aquest dimarts després de caure de…
La tempesta amb pedra que va caure diumenge a la tarda escombrant punts de les…
Un nadó d’un mes ha resultat ferit greu a Palau-Solità i Plegamans amb cremades de…
L’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) ha informat, a través del Sistema Coordinat…
Protecció Civil ha activat aquest dilluns el pla PROCICAT per l'episodi de calor intensa que…
Víctimes i victimaris: ambivalència de rols. Aquest és el fil conductor del 6è Simposi d'Investigació…
