Categories: Societat

Coneixes el tractament de moda per perdre quilos a base de punxades? T’expliquem els riscos!

Les injeccions conegudes per la seva eficàcia en la pèrdua de pes —com Wegovy, Saxenda i Mounjaro— s’han convertit en una revolució mèdica per a persones amb obesitat o sobrepès. Aquests fàrmacs, basats en principis actius com la semaglutida, la liraglutida i la tirzepatida, poden ajudar a perdre entre un 8% i un 20% del pes corporal anual quan s’acompanyen d’una dieta hipocalòrica i un increment de l’activitat física.

Malgrat els bons resultats, els experts recorden que no tothom respon de la mateixa manera al tractament i que és habitual recuperar pes en deixar-lo, fins i tot mantenint hàbits saludables. A més, poden aparèixer efectes adversos que cal tenir en compte.

TELEGRAM LLEIDADIARI: Ara també podeu rebre les notícies de LleidaDiari a través del canal de Telegram. Punxa aquí!

Fins ara, només per a diabètics

Actualment, aquests fàrmacs estan finançats pel sistema públic de salut només per a persones amb diabetis tipus 2 i obesitat. Tanmateix, l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) ha demanat al Ministeri de Sanitat que s’ampliï la cobertura a persones amb obesitat i patologies associades, seguint l’exemple del Regne Unit, on ja es financen per a persones amb un IMC igual o superior a 35.

Com funcionen?

Aquests fàrmacs són anàlegs de la GLP-1, una hormona que es secreta a l’intestí en ingerir aliments. Actuen regulant la insulina i el glucagó, retarden el buidatge gàstric i generen sensació de sacietat. Es van començar a utilitzar en pacients amb diabetis tipus 2, però l’evidència de la seva capacitat per reduir el pes va obrir la porta a noves aplicacions.

Nous horitzons terapèutics

Les investigacions actuals apunten cap a altres àmbits de la salut:

Síndrome d’ovari poliquístic: els aGLP-1 han millorat el perfil metabòlic, la regularitat menstrual i les taxes d’embaràs en dones amb aquest trastorn. Però no poden utilitzar-se durant l’embaràs, i cal extremar les precaucions anticonceptives durant el tractament.
Addiccions: estudis preliminars mostren un efecte antiaddictiu, reduint la dependència de substàncies com alcohol, tabac o opioides, així com conductes addictives com el joc o les compres compulsives.
Malalties neurodegeneratives: la relació entre diabetis tipus 2 i patologies com l’Alzheimer o el Parkinson ha motivat estudis amb aquests fàrmacs, que en models animals han mostrat capacitat per alentir el deteriorament cognitiu i millorar la funció motora.
Fetge gras: s’ha observat una reducció del greix hepàtic i una possible ralentització del progrés de la malaltia en pacients amb obesitat o diabetis, tot i que encara es desconeix si és pel mateix fàrmac o només per la pèrdua de pes associada.
Risc cardiovascular: els assaigs clínics han confirmat que els aGLP-1 redueixen entre un 15 i un 20% el risc de patir un ictus, un infart o una mort cardiovascular en persones diabètiques amb risc elevat. Un estudi publicat a finals de 2023 va demostrar també una reducció del 20% d’aquests riscos en pacients amb sobrepès i antecedents cardiovasculars però sense diabetis, fet que podria suposar un canvi en les guies clíniques.

Cap a un nou paradigma

Els fàrmacs aGLP-1 han deixat de ser vists només com a ajudes per aprimar i han esdevingut peces clau d’un nou paradigma mèdic. El seu potencial per incidir en múltiples àmbits de la salut —del metabolisme a la neurologia, passant per la fertilitat o el sistema cardiovascular— està sent explorat amb intensitat. Però com sempre, cal prudència, supervisió mèdica i investigació continuada per garantir-ne l’ús segur i efectiu.

Helena Rius