El col·lectiu LGTBI Colors de Ponent ja ha rebut aquest curs les queixes de tres famílies homoparentals que s'han sentit discriminades en dos centres educatius de Lleida. En concret, han mostrat el seu malestar pel fet que en exercicis plantejats a l'aula el model de família presentat als alumnes era el d'un pare i una mare, home i dona, sense tenir en compte que tots dos progenitors poden ser del mateix gènere. Precisament l'entitat i l'Ajuntament organitzen aquest dissabte un congrés que reivindica la diversitat sexual i de gènere amb uns 150 inscrits i ponents de primer nivell com el sacerdot i teòleg polonès Krzysztof Charamsa, que va ser membre de la Congregació per a la Doctrina de la Fe del Vaticà i expulsat de la Santa Seu el 2015 després de fer pública la seva homosexualitat. Es tracta de l'11è Congrés de Convivència a la Ciutat, que se centra en el dret a la no discriminació per orientació sexual i identitat de gènere en tots els àmbits, des de l'educació a la salut passant pel món laboral o la llibertat religiosa.
La presidenta de Colors de Ponent, Sandra Castro, ha revelat la dada de les queixes rebudes en només tres mesos de curs per famílies homoparentals de Lleida per exemplificar que la discriminació continua encara massa present a les aules, on si el model de família que es presenta és exclusiu de pare i mare els infants que són fills de dues persones del mateix gènere se senten exclosos. «Si els mestres saben que tenen famílies diverses a l'aula, el plantejament ha de ser inclusiu», afirma.
Segons Castro, signes discriminatoris com aquests passen a les escoles però també en molts altres àmbits. «És una discriminació a vegades simbòlica i inconscient i altres vegades totalment voluntària, però està clar que cal treballar-hi molt perquè hi ha molts prejudicis derivats del desconeixement», assegura. I insisteix que aquesta és una lluita que «no s'ha de veure com una cosa aïlla que afecta a determinades persones i prou sinó que ha d'implicar tothom». És per això que el congrés reflexiona sobre com garantir la no-discriminació des d'altres drets com la salut, l'educació o l'atenció integral.
El tinent d'alcalde i regidor de Participació Ciutadana, Drets Civils i Cooperació, Joan Gómez, ha destacat que el congrés «vol evidenciar la pluralitat de vivències de gènere i sexuals que hi ha a la nostra societat; normalitzar aquesta situació ens farà a tots més iguals i més inclusius».
A la sessió matinal el politòleg i activista trans Viktor Navarro ha abordat la qüestió des del punt de vista ideològic i ha posat de manifest que «mantenir els patrons de gènere és una estratègia central del capitalisme per mantenir l'estatus quo» alhora que «la divisió sexual del treball és una garantia per la reproducció del sistema». Per això ha fet una crida a «sortir dels automatismes» i qüestionar-se els rols de gènere.
A migdia han començat tallers simultanis sobre diferents drets vinculats a la diversitat sexual i de gènere. El relacionat amb la salut l'ha dirigit la doctora Rosa Almirall, directora del programa Trànsit especialitzat en la salut de les persones transsexuals. Almirall ha dit que «si la salut és un dret de totes les persones, també de les trans, cal aconseguir que tots els professionals puguin tenir un tracte no discriminatori cap a elles i coneixements suficients perquè puguin acompanyar-les en els seus processos». I ha admès, en aquest sentit, que «encara hi ha molt desconeixement».
Miquel Missé, sociòleg, escriptor i activista trans, ha dirigit el taller sobre dret a l'educació i ha assegurat que «el principal objectiu és superar la idea que els aspectes relacionats amb la diversitat sexual i de gènere interessen només al col·lectiu LGTBI, ja que els heterosexuals també tenen molt a reflexionar-hi».
La sessió de la tarda arrencarà a les quatre amb un espai de reflexió interreligiós, amb tres persones gais, una catòlica, una protestant evangèlica i una musulmana, que explicaran i dialogaran sobre la seva experiència de convivència entre la seva orientació sexual i la seva confessió religiosa. En concret hi participaran Krzysztof Charamsa, tèoleg polonès acomiadat del Vaticà quan va fer públic que era homosexual; el també teòleg evangèlic Carlos Osma i Diana Al-Rahmoun Font, filòloga i investigadora síriocatalana. Tancarà la jornada una conferència titulada 'El devenir público del cuerpo queer', que oferirà una xerrada sobre aquesta perspectiva que vol trencar fronteres sobre el binarisme de gènere, ja que aquesta limitació imposada es considera l'origen de la discriminació.
