A Catalunya falten 19.180 infermeres per assolir la ràtio mitjana de la Unió Europea. Així ho diu l’estudi ‘Radiografía de la profesión enfermera. Informe de Recursos Humanos 2023’ elaborat per l’Instituto Español de Investigación Enfermera del Consejo General de Enfermería (CGE). L’estudi, que fa una anàlisi exhaustiva del capital humà infermer a Espanya, situa la ràtio estatal en 630 infermeres per cada 100.000 habitants, barem lleugerament superior a Catalunya que en té 644 professionals, però tots dos molt lluny de les 883 infermeres que indica la mitjana europea (UE), les 896 que recomana l’Organització Mundial de la Salut (OMS) o les 906 que estima necessàries l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE).
TELEGRAM LLEIDADIARI: Ara també podeu rebre les notícies de LleidaDiari a través del canal de Telegram. Punxa aquí!
En termes numèrics, entrant al detall, la ràtio infermera mostra diferències substancials entre les 52 províncies auditades. La demarcació de Barcelona, amb una ràtio de 693 infermeres, és l’únic territori català que supera la mitjana estatal i ocupa la 24a posició a la taula. A l’altre extrem, les 572 infermeres de les comarques de Lleida (38a posició), les 515 de Tarragona (45a posició) o les 473 col·legiades a Girona (49a posició). “Dades quantitatives que, a més, no tenen en compte determinants de salut comunitària com la dispersió demogràfica o l’envelliment, entre molts altres; i que ben segur condicionen les necessitats de cura de la població i, per tant, d’infermeres a cadascun dels territoris”, apunta Lluïsa Garcia, degana del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermeres de Catalunya (CCIIC).
També Mercè Porté, presidenta del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermeres de Lleida (COILL), fa referència a “la idiosincràsia territorial” dient que “no podem oblidar que la província de Lleida representa el 37,9% de la superfície de Catalunya i el 2,5% de la de l’estat. Comarques totes elles habitades i amb unes particularitats sociodemogràfiques molt concretes. Per descomptat, no necessitem el 37,9% de les infermeres catalanes o el 2,5% de les de l’estat; però, sí moltes més de les que indiquen les ràtios purament numèriques (quantitatives). La infinitat d’equidistàncies diferents entre els nuclis poblacionals i els centres de salut que es donen a la província, està obrint una escletxa important pel que fa a l’accessibilitat, la continuïtat i la qualitat assistencials; i no podem tenir ciutadans i ciutadanes de primera i de segona. El dret a la salut i a les cures professionals és universal i així ho defensem les infermeres i llevadores del COILL.”
L’1 de gener de 2024, a Catalunya hi havien censades 8.068.180 persones, el 19,86% tenien 65 o més anys. Un percentatge que s’estima arribi al 22,21%, el 2034, i que ens obliga a “repensar i preparar el sistema de salut per donar atenció a aquestes persones” –explica Garcia– “seguint els principis de qualitat, accessibilitat i equitat arreu del territori”. Una cobertura que, tornant a l’informe, passa per incrementar les dotacions infermeres amb 11.180 infermeres a Barcelona, 3.368 a Girona, 3.172 a Tarragona i 1.403 a Lleida. Tot i això, “cal tenir en compte que aquestes dades no contemplen la taxa de reposició per cobrir les jubilacions que es preveuen en un termini curt de temps”, puntualitza la degana del CCIIC atenent les dades estatals de 2023 de l’INE i, segons les quals, el 34,8% de les infermeres tenia entre 45 i 64 anys i l’11.8% ja havia fet els 65 o més anys.
