Jesús Moncada, vint anys després’ és el títol del cicle organitzat per l’Institut d’Estudis Ilerdencs amb motiu del vintè aniversari de la mort del novel·lista Jesús Moncada, que es va complir el passat 13 de juny. El cicle consta de dues jornades, la primera de les quals s’ha celebrat aquest dimarts, mentre que la segona tindrà lloc demà dimecres, en tots dos casos a l’Aula Magna.
La sessió, que ha comptat amb l’assistència del director de l’IEI, Andreu Vàzquez, ha dut per nom ‘El món i la llengua de Moncada. La franja imprescindible’. Hi han intervingut el filòleg, lingüista i dialectòleg Ramon Sistac; el lingüista, investigador i escriptor Hèctor B. Moret; la professora, lingüista i filòloga Maite Moret; i, com a moderadora, l’escriptora i directora del diari ‘Segre’, Anna Sàez. La jornada ha inclòs una lectura de fragments de l’obra de Moncada, a càrrec dels ‘llegidors Irreductibles’ Jaume Belló i Jordi Vilalta.
La segona entrega del cicle, aquest dimecres a les 19.00 hores, durà per títol ‘Els llibres de Moncada: edicions i reedicions inexcusables’ i comptarà amb la traductora i editora Maria Bohigas; l’escriptora i filòloga Mònica Batet; el filòleg i professor Artur García Fuster; i, com a moderadora, Montse Torres, membre de la secció de Llengua i Literatura de l’IEI. A més, els ‘llegidors Irreductibles’ Jaume Belló i Alba Renyé llegiran alguns fragments de l’obra de Moncada.
Aquest cicle ha estat impulsat per la Secció de Llengua i Literatura de l’IEI i ha volgut posar damunt la taula la vigència de l’autor i la necessitat d’editar-lo, reeditar-lo i sobretot llegir-lo, per tal que la seva figura continuï sent un referent dins la narrativa catalana. Jesús Moncada i Estruga (Mequinensa, el Baix Cinca, 1 de desembre de 1941-Barcelona, 13 de juny de 2005) va ser un escriptor en català que va rebre diverses consideracions i distincions, com ara el Premi Ciutat de Barcelona, el Premi Joan Crexells de narrativa o la Creu de Sant Jordi, atorgada per la Generalitat de Catalunya l’any 2001.
Moncada, que va néixer i viure a l’antiga Mequinensa, desapareguda per la construcció de l’embassament de Riba-roja d’Ebre, va prendre el seu poble natal com a escenari principal de la seva obra. Mequinensa va ser dibuixada com un espai, aparentment tancat i naïf que quedava acotat per les mines, el castell i els rius, especialment l’Ebre, que era l’eix econòmic sobre el qual se sustentava la població. L’autor va construir un corpus literari gran i definit fonamentalment per la mirada que hi va aplicar, perquè no solament va escriure sobre el poble en si, sinó que li va aplicar una dimensió literària a mig camí entre la comèdia i la tragèdia i entre el local i l’universal.
Un cap de setmana més LleidaDiari.cat arriba amb l’agenda cultural i d’oci de la demarcació…
El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, i el president de PIMEC Lleida,…
Pocs plaers hi ha més grans que passar una tarda d’estiu a l’aire lliure, però…
Un estudi liderat per l'Institut de Recerca de l'Hospital del Mar, amb participació del Servei…
La Policia Nacional ha desmantellat a Amposta un dels laboratoris de drogues sintètiques més importants…
El doble grau de Física i Matemàtiques que s'imparteix a la UAB i a la…
