Catalunya viu l’episodi de sequera més greu des de l’any 1916, el primer des del qual es tenen registres. La magnitud dels dèficits de precipitació, l’extensió de les zones afectades i la durada del fenomen fan que se superi el precedent més extrem, la sequera dels anys 2005-2008. La sequera acumula ja 31 mesos i el 50% del territori català s’ha vist afectat de manera persistent, amb un dèficit global de precipitació de 446 mm. Per tornar a una situació de normalitat caldria una precipitació equivalent a la pluja que cau de mitjana a Barcelona en tot un any, però segons el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) no es preveu cap episodi de pluja abundant en el curt i mitjà termini.
NOU NÚMERO DE WHATSAPP: T’enviem les notícies més importants de Lleida al WhatsApp totalment gratis. Punxa aquí! 
El SMC ha presentat aquest dijous un informe sobre l’estat de la sequera meteorològica que confirma que Catalunya es troba afectada per una sequera històrica. Els dèficits de precipitació, l’extensió de les zones afectades i la durada sota condicions de sequera fa que l’actual episodi sigui el més greu mai enregistrat a Catalunya. La directora de l’ens, Sarai Sarroca i Cervelló avisa que la situació «encara la fa més complicada i és que no es preveu pluja abundant que pugui revertir-la.»
Cronologia i abast de la sequera
Catalunya acumula un dèficit pluviomètric de gairebé 500 mm en els últims tres anys. L’episodi arrenca la tardor del 2020. Des d’aleshores no hi ha hagut cap estació climàtica de pluges regulars o abundants, i només la primavera del 2022 i l’estiu del 2023 han estat climàticament «normals» en l’àmbit de pluviometria. La resta, han estat seques, molt seques o extremadament seques segons constata l’informe del SMC.
El temporal Glòria va ser el darrer fenomen de pluja abundant i el dèficit de precipitació respecte a la mitjana climàtica arrenca, com s’ha dit, a l’agost d’aquell any. El març de 2001 s’estableix l’inici de la sequera meteorològica, al maig l’inici de la sequera agrícola (secà) i al juliol, de la sequera forestal. Ja el 2022, al novembre s’estableix l’inici de la sequera hidrològica amb alerta a les conques del Ter i el Llobregat. El gener d’enguany es dona per iniciada la sequera agrícola (regadiu) i el mes de setembre es va entrar en la sequera hidrològica en grau d’excepcionalitat també al Ter/Llobregat, i d’emergència a la Muga.
La distribució territorial i l’afectació de la sequera és un dels trets diferencials amb l’episodi de falta de pluges dels anys 2005-2008. A grans trets, en comparació amb aquell (el segon més sever des que hi ha registres), ara la principal afectació és a les conques internes, mentre que aleshores va ser sobretot a les terres de Ponent, al voltant de la conca de l’Ebre. «És una diferència important, perquè afecta la zona on hi ha més habitants», destaca Sarroca.
L’altra diferència és la persistència d’estacions i mesos secs en una extensió equivalent a la meitat de tot el territori. El mapa de la diferència de precipitació acumulada aquests tres anys respecte a la mitjana climàtica mostra una anomalia gairebé general, amb l’excepció de les Terres de l’Ebre i l’Alt Pirineu. El dèficit creix com més al nord-est de Catalunya, incloent-hi litoral, prelitoral i comarques interiors.
