El primer informe TREPITJA postpandèmia, la prova de març de 2022 per a alumnes de quart de primària de més de 80 països, els resultats dels quals es van publicar ahir, mostra que Catalunya és la segona comunitat autònoma (el municipi de Melli Leah és la primera) en el període comparable 2018. 2022, les matemàtiques són les que perden més punts: 21 punts menys. És a dir, equivalent a un any acadèmic. Això va representar una caiguda de 17 punts percentuals en comparació amb la mitjana de l’OCDE. De fet, els estudiants de Catalunya ocupen els últims llocs de la llista espanyola en les tres habilitats avaluades: matemàtiques, comprensió lectora i ciències. En un període de deu anys (2012-2022), els estudiants a Catalunya van perdre un curs de matemàtiques (24 punts), gairebé dos cursos de comprensió lectora (38 punts) i gairebé un curs de ciències (15 punts).
Els resultats de l’informe internacional TREPITJA són dolents a Espanya, però catastròfics a Catalunya. «Tant és així que mereixen reflexió i explicació», adverteix Lucas Gortazar, director d’educació de EsadeEcPol. En l’informe, l’equip tècnic de PISA defensa la primera hipòtesi que explica no el Down català sinó l’internacional: la pandèmia del coronavirus i el seu fort impacte a les escoles: centres tancats, aprenentatge en línia i restriccions estrictes en l’anomenada nova norma. No obstant això, el director de PISA, Daniel Roberto Salines, va explicar ahir a Madrid que la crisi de la COVID-19 no farà més que agreujar la trajectòria negativa que persisteix a les aules des de fa una dècada. Entre 2012 i 2018, les puntuacions dels estudiants en matemàtiques van caure a tot el món, inclosa Espanya. En lloc de suavitzar-se o recuperar-se, la recessió continua. I sembla que no hi ha frens. A Espanya, les puntuacions en matemàtiques i comprensió lectora van empitjorar en 2022 després de la fi de la pandèmia de coronavirus, la qual cosa confirma que el confinament ha obstaculitzat l’aprenentatge. No sols aquí, sinó a tot el món. En mitjana, els països de l’OCDE es detenen cada vegada més. En matemàtiques, la pèrdua mitjana en l’OCDE és de 15 punts, cosa que significa que es perd gairebé un any escolar (20 punts corresponen a un any escolar). Quant a comprensió lectora, les dades també són ombrívols, encara que a Espanya, per les infraccions descobertes en aquell moment, no es pot comparar amb 2018, sinó amb 2012. No obstant això, s’han aconseguit pocs avanços en l’aspecte científic. Catalunya també va obtenir mals resultats en l’informe de 2018 publicat en 2019. Va perdre 15 punts en ciències i 10 punts en matemàtiques. Encara que els resultats van estar per sobre de la mitjana nacional d’aquell moment, no deixava de ser un dels pitjors registres assolits pels estudiants catalans en l’informe TREPITJA.
La puntuació de competència matemàtica dels alumnes de quart de l’ESO a Catalunya és de 469 punts, xifra inferior a la mitjana d’Espanya (473), la UE (474) i l’OCDE (472). El resultat de Catalunya és similar al d’Extremadura i Castella-la Manxa. Els pitjors resultats entre totes les comunitats autònomes van ser per als estudiants de Canàries (447), Melilla (404) i Ceuta (395). Les millors són Castella i Lleó (499), Cantàbria i Astúries (495) i Madrid (494). Entre 2012 i 2022, els estudiants de Catalunya van perdre 24 punts en aquesta assignatura. De fet, va ser la zona que més va sofrir, juntament amb Navarra. Li segueix Euskadi amb 23 punts menys. En comprensió lectora, on la mitjana espanyola és de 474, en matemàtiques sorgeix la mateixa història. Catalunya aconsegueix els 462, només una xifra menys que Ceuta, Melilla i Andalusia. En ciències, Catalunya va obtenir 477 punts, per sota de la mitjana espanyola de 485. Totes les comunitats superen a Catalunya excepte Ceuta, Melilla, Canàries, Andalusia i Castella-la Manxa. Comparant les dades de 2022 amb els de 2012 (l’assignatura de comprensió lectora va quedar invàlida en 2018 per infraccions trobades en la prova), s’observa que el descens més gran es dona a Catalunya (38 punts menys). Igualment preocupant va ser la deterioració de Bascardí (32 punts menys) i Navarra (31 punts menys).
En ciència, Catalunya ha perdut 15 punts des de 2012, els mateixos que la comunitat autònoma de Madrid. Espanya va experimentar una caiguda mitjana de 12 punts percentuals, mentre que la mitjana de l’OCDE va ser de 17 punts percentuals. Només dues comunitats d’aquesta llista van obtenir pitjors resultats que Catalunya: Bascardí (26 punts menys) i Navarra (24 punts menys). La proporció més gran d’estudiants immigrants es troba a Melilla (26%), Catalunya (24%) i Balears (21%). Mentrestant, els pitjors casos es donen a Extremadura (4%) i Galícia (7%). Els alumnes autòctons obtenen millors resultats que els immigrants, encara que aquestes diferències no són estadísticament significatives en tots els casos. Quant a competències, la diferència més gran es dona al País Basc (70 punts en matemàtiques).