Societat

La majoria de catalans perceben més corrupció que fa dos anys però la toleren més

El director d'Antifrau demana més implicació d'administracions, sector privat i ciutadania

Tània Sentís
  • desembre 17, 2022
  • 5 min read
La majoria de catalans perceben més corrupció que fa dos anys però la toleren més

La majoria de catalans creuen que a Catalunya hi ha molta o bastanta corrupció i que és un problema molt o bastant greu, i ho consideren més ciutadans que fa dos anys. Són dues de les principals conclusions de l’informe ‘Corrupció a Catalunya: percepcions i actituds ciutadanes’ del 2022 elaborat per l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC). El director de l’OAC, Miguel Ángel Gimeno, creu que els nivells de percepció de la corrupció “són inacceptables” i “un problema crònic”. Per això, ha demanat més implicació de les administracions, millorar la legislació, que el sector privat també s’impliqui i que la ciutadania sigui menys permissiva, ja que s’ha detectat més tolerància davant certs fets corruptes.

 NOU NÚMERO DE WHATSAPP: T’enviem les notícies més importants de Lleida al WhatsApp totalment gratis. Punxa aquí!

El 80,2% dels enquestats creu que a Catalunya hi ha molta o bastanta corrupció, percentatge força per sobre del 67% del 2020 i només superat pel 82,3% del 2014. De fet, el 82,6% creu que la corrupció és un problema molt greu o bastant greu, davant del 79,5% de fa dos anys. El nivell d’estudis és rellevant en la percepció de la corrupció, i les persones amb estudis primaris consideren, per sobre de la mitjana, que hi ha molta corrupció, que ha augmentat i que és un problema greu.

No obstant això, s’ha detectat un elevat índex de tolerància, relativització i justificació de conductes corruptes, i s’aprecien dificultats per identificar conductes potencialment corruptes. Entre les conductes més tolerades, amb un 29,3% d’enquestats que ho accepten molt o bastant, hi ha que un alt càrrec admeti com a regal una caixa de vi. El 2020 era el 21,1% de la població. El 22%, davant del 12% de fa dos anys, accepta que un sanitari ajudi un familiar a saltar-se la llista d’espera. El 18%, davant del 6,4%, accepta que un càrrec polític contracti un amic íntim per a un càrrec de confiança. Un 6,1% tolera que un funcionari accepti diners per accelerar un tràmit, cosa que abans només tolerava un 0,7% de la població enquestada.

Com altres anys, la conducta més justificada és empadronar un fill a casa dels avis perquè pugui matricular-se a l’escola desitjada. Ho tolera el 35,7% de la població, davant del 27% anterior. Trucar a un metge amic per saltar-se la llista d’espera passa del 22 al 31% de tolerància, mentre que no pagar l’IVA passa del 14 al 28%.

Per a Antifrau, són especialment rellevants les xifres que evidencien dificultats per identificar conductes clarament corruptes. El 2020 més del 92% veien corrupció en casos com aprofitar-se d’un càrrec públic per a benefici privat, votar un projecte per afavorir un fill o pagar per guanyar un concurs públic. Aquest 2022 els percentatges no superen el 78%, entre 14 i 18 punts percentuals menys.

Percepció de polítics i administracions

La percepció de la ciutadania respecte els polítics no és gens bona. El 65% creu que són poc o gens honestos, molt per damunt del 53% de fa dos anys i ben a prop del 2010, quan era el 68% de la població. El 79% veu poca o molt poca transparència en les decisions públiques, i el 80% considera que els polítics donen poques explicacions sobre la seva gestió. El 81,4% veu vincles massa estrets entre política i negocis. El 44% creu que els partits polítics es financen il·legalment.

També es confia poc en l’honestedat del personal de l’administració. Un 35% creu que és molt o bastant honest. El servei públic on es considera més estesa la corrupció és el de les obres públiques, amb prop del 69%, en segon lloc l’urbanisme, amb un 66%, i en tercer lloc la justícia, amb un 60%. Els segueixen, per aquest ordre, l’adjudicació d’habitatges socials, els cossos policials, els serveis socials, l’ensenyament, la cultura i la sanitat.

Els partits polítics, els bancs i els sindicats són les institucions on es considera més estesa la corrupció, amb percentatges que van del 75 al 62% de respostes dels enquestats, seguits del Parlament de Catalunya, la Generalitat, els mitjans de comunicació, els ajuntaments, les empreses privades, els clubs esportius i les fundacions i associacions. Les universitats només són assenyalades pel 35% dels catalans.

“Doble moral” ciutadana

Gimeno s’ha mostrat preocupat per aquestes dades, que les considera “inacceptables” i evidències d’un “problema crònic”. Sobre la major tolerància dels joves davant la corrupció ha especulat que es pot deure a diversos factors sociològics i psicològics, i al fet que alguns valors com la solidaritat poden haver quedat per darrere del triomf sense importar els mètodes per aconseguir-lo. Per a la directora de relacions institucionals de l’OAC, Lourdes Parramon, la diferència entre homes i dones, joves i grans o persones amb estudis i sense es pot deure també al diferent impacte social que té la crisi econòmica.

A més, Gimeno ha opinat que bona part de la ciutadania té una “doble moral“, ja que mentre toleren actituds pròpies properes a la corrupció, són molt exigents amb les administracions.

Per això, insta a millorar la conscienciació, però també a imaginar solucions reparadores pels afectats per la corrupció i a millorar la protecció dels alertadors o informadors. En aquest punt ha criticat que el Congrés de Diputats encara no hagi aprovat la llei que ha de protegir els alertadors. Depèn d’una directiva europea del 2019 que donava dos anys per fer-ho. “Encara que no ens agradin del tot alguns detalls, la veiem imprescindible”, ha dit.

Tània Sentís
Sobre l'Autor

Tània Sentís

Deixa un Comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *