Carta al President de la Generalitat

La interessada interpretació de la manifestació del 11-S, pensant que la podia capitalitzar a les urnes, demostraria l’error de la seva estratègia. En quant a l’esperit de l’11-S, és ben viu i esclaridor i demostra que hi ha actituds que fan pensar en allò de posar un ciri a Deu i un altre al dimoni; a mi personalment encara em ressonen, amargament, aquelles paraules del conseller Pelegrí quan digué “ja és hora de considerar al PP com un partit a Catalunya” i no, Sr Pelegrí, el PP és un cos estrany al nostre país, al que tracten com l’últim reducte d’aquell Imperi on no s’hi ponia mai el sol, i quan aquest, el sol, sen va a dormir, mai està segur d’haver-lo vist de tant petit, però és així com m’agrada i estimo, tal com canta Lluis Llach.

 

Aplaudeixo la consellera d’Educació en la seva contundent actitud davant d’aquest que fa de ministre i del qual no vull dir el nom de la cartera que porta, doncs és indigne de portar-la, com a representant del “macizo de la raza” encabit dins de la FAES, que per enèsima vegada voldrien acabar amb la nostra llengua, com a punta de llança contra el nostre país.

 

Dit això també voldria Sr President, contundència en defensa dels més desvalguts, tot el contrari del que cada dia és fa més evident, la defensa dels més poderosos en front dels més dèbils, tal com deia el sempre ponderat Lluís Foix al diputat Jordi Turull en una tertúlia, que mentre parlem tant de país, la gent ha de menjar, tindre casa, educació, sanitat… No podem separar la qüestió nacional de la social. 

Sr President amb el seu Govern dels millors, l’únic que hem aconseguit és anar dramàticament molt a pitjor.