Canvis importants en el sistema de pensions
Escrivá preveu que la guardiola de les cotitzacions acumuli 130.000 milions d'euros el 2040
El Consell de Ministres, en una reunió extraordinària, ha aprovat la segona fase de la reforma de pensions, que introdueix un model dual permetrà escollir entre els últims 25 anys cotitzats o 29 anys, descartant els dos pitjors exercicis. Les modificacions pactades amb els sindicats CCOO i UGT i rebutjada per la patronal CEOE també contemplen pujades de les bases màximes de cotització i millores en les pensions mínimes. El ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, ha defensat que es tracta d’una reforma que durarà «moltíssims anys» amb increments d’ingressos que portaran a la guardiola de les pensions a acumular 130.000 milions d’euros el 2040 per compensar l’entrada massiva de jubilats del baby boom.
La reforma incorpora increments de les bases de cotitzacions a la Seguretat Social des del 2023 (+0,6%) que es van incrementant gradualment fins al 2029 (+1,2%), en el que s’ha denominat com a Mecanisme d’Equitat Intergeneracional (MEI). Aquests recursos aniran engreixant la guardiola de les pensions fins a la dècada del 2030, quan s’espera que tingui entre 120.000 i 130.000 milions d’euros que es començaran a desemborsar a partir de 2032, que és quan començarà a jubilar-se la generació del baby boom.
En segon lloc, els ingressos s’extrauran de la quota de solidaritat per als salaris més alts que quedin per sobre de la base màxima. La mesura tindrà es desplegarà gradualment, partint de quotes del voltant de l’1% el 2025, fins a assolir valors al voltant del 6% el 2045.
TELEGRAM LLEIDADIARI: Ara també podeu rebre les notícies de LleidaDiari a través del canal de Telegram. Punxa aquí!
Els ingressos extraordinaris del MEI s’aniran traient de la guardiola de les pensions entre el 2030 i el 2050, punt en el qual el sistema «torna a reequilibrar-se» tal com està configurada la piràmide de població.
El titular de Seguretat Social ha afegit que aquest reforç d’ingressos és «perfectament assumible» per les empreses espanyoles, que ara mateix tenen un cost laboral de 23,4 euros per hora i el 2050 passaria a ser de 23,77 euros.
«La reforma no posa en qüestió la competitivitat de les empreses espanyoles. És un ajust modest perquè el sistema és bastant sòlid i s’ha de reforçar una mica més. És un esforç petitó que no canvia gens el perfil dels costos laborals», ha assegurat.
