La biblioteca de Lletres de la Universitat de Lleida ha incorporat al seu fons antic un total de 152 llibres propietat del bibliòfil Joan Codina Tufet (Lleida, 1926-2004) que venen a completar els fons dels que actualment disposa de producció bibliogràfica lleidatana, com ara el Romà-Sol-Carme Torres. Ha estat gràcies al donatiu que ha fet la família d’aquest botiguer i col·leccionista i que s’ha materialitzat avui, precisament a l’espai Sol-Torres de la biblioteca de Lletres. Hi eren presents, entre d’altres, Jordi i Neus Codina (fills de Joan Codina), Joan Busqueta (vicerector de Cultura i Extensió Universitària), Montse Larios (cap de la unitat de Biblioteca i Documentació) i Julián Acebrón (professor de la UdL).
Es tracta d’una rellevant col·lecció d’impresos en molt bon estat relacionats amb Lleida, ja sigui per la seva temàtica, per ser obra d’autors lleidatans, o per haver sortit d’estampa en alguna de les oficines tipogràfiques actives a la capital del Segre entre el segle XVI (obrador de Juan de Villanueva i Pedro Robles) i el segle XX (impremtes Corominas, Mariana, Sol…).
El llibre més antic data de 1575: Libro segundo de la oración, en que se ponen consideraciones sobre los Evangelios de todas las Ferias de la Quaresma, mentre que el més recent, Informe històric sobre els topònims Lérida-Lleida, de Josep Lladonosa, de 1977. Les temàtiques dels volums són diverses, des de llibres de caràcter religiós, jurídic, passant per altres sobre costums i història de Lleida, fins a obres de poesia.
El gruix més important de la donació són llibres publicats al llarg dels segles XIX i XX, entre les quals destaca l’Album histórich, pintoresch y monumental de Lleyda y sa provincia, de Pleyán de Porta (1880), Gente de Lérida d’Agustín, de Prim Tarragó (1901), El Proyecto de sub-canal: bases para su construcción (1926), així com llibres de poesia de Magí Morera i Galícia de 1875 i de 1929, un d’ells amb il·lustracions de Baldomer Gili Roig.
També en trobem de relacionats amb la Universitat de Lleida, com Bendición de la primera piedra para el nuevo Seminario Conciliar de Lérida (1893), actual edifici del rectorat, i La Facultat de Medicina de l’antiga Universitat de Lleida (1969). La unitat de Biblioteca i Documentació ja ha catalogat tots els volums que a partir d’ara ja poden consultar in situ a la biblioteca.