Barcelona està de festa. La ciutat comtal celebra la Segona Pasqua, també coneguda com a Pasqua Granada, una festivitat amb arrels religioses i culturals profundes, però que per a molts catalans de fora de Barcelona continua sent una gran desconeguda. Mentre la capital catalana gaudeix d’un dia festiu local, la resta del territori segueix la seva rutina habitual. La Segona Pasqua se celebra cinquanta dies després del Diumenge de Resurrecció i commemora la vinguda de l’Esperit Sant sobre els apòstols, fet que segons la tradició cristiana marca el naixement de l’Església. Malgrat la seva importància religiosa, la festivitat ha anat perdent pes a molts indrets de Catalunya i d’arreu del món cristià, quedant relegada a un dia festiu local en algunes ciutats i municipis.
NOU NÚMERO DE WHATSAPP: T’enviem les notícies més importants de Lleida al WhatsApp totalment gratis. Punxa aquí! A Barcelona, però, continua formant part del calendari laboral com a festa escollida pel consistori. Això significa que avui, oficines, escoles i moltes empreses estan tancades, mentre que a la resta de Catalunya —incloent grans ciutats com Girona, Tarragona o Lleida— el dia és laborable amb total normalitat. Aquesta asimetria festiva genera sovint confusió entre els ciutadans. “No entenc per què avui és festiu a Barcelona i no a Sabadell. Treballem a 20 minuts de distància i sembla que visquem en dues realitats diferents”, comenta en Joan, un treballador del sector de la logística. I com ell, molts catalans expressen desconeixement sobre què es commemora exactament o per què la Segona Pasqua es manté només en determinats llocs.
La tria de la Segona Pasqua com a festiu local és competència de cada ajuntament, dins de les dues jornades laborals que poden fixar anualment. Molts municipis opten per festes locals vinculades a patrons o fires, però Barcelona ha mantingut aquesta tradició, en part per raons culturals i també perquè històricament estava lligada a una de les celebracions més emblemàtiques del calendari religiós.
En altres èpoques, la Pasqua Granada era una data de gran activitat popular, amb trobades familiars, àpats, balls i fins i tot romiatges, com el de Montserrat. Amb el pas del temps, però, aquestes pràctiques s’han anat diluint i avui dia la Segona Pasqua és per a molts barcelonins una simple jornada de descans o una excusa per gaudir d’un cap de setmana llarg.
Algunes entitats culturals i religioses reivindiquen recuperar el significat original de la festivitat. “És una oportunitat per reconnectar amb les nostres arrels i entendre millor el nostre patrimoni”, assenyala la historiadora cultural Marta Recasens. Amb tot, el debat sobre la idoneïtat de mantenir la Segona Pasqua com a festiu local torna cíclicament. Hi ha qui considera que seria més útil traslladar el festiu a dates més vinculades amb l’actual vida social i cultural de la ciutat. Altres defensen mantenir-la com a símbol d’identitat i continuïtat històrica. Sigui com sigui, aquest dilluns Barcelona s’ha aturat mentre la resta del país ha seguit endavant, en una mostra més de la riquesa —i complexitat— del calendari festiu català.
