La UPC, la UB, l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge han desenvolupat un model per predir l’evolució clínica de pacients amb covid-19. El projecte, que s’anomena DIVINE, ha permès dissenyar una aplicació web que determina la probabilitat de patir pneumònia severa, necessitar ventilació o fins i tot morir, des del moment en què el pacient ingressa al centre sanitari afectat pel coronavirus. Per crear aquesta eina, els investigadors han desplegat un model estadístic d’acord amb dades recollides entre més de 5.000 pacients atesos a cinc hospitals durant les cinc primeres onades de la pandèmia. S’han tingut en compte dades sociodemogràfiques i antecedents mèdics coneguts, entre d’altres.
NOU NÚMERO DE WHATSAPP: T’enviem les notícies més importants de Lleida al WhatsApp totalment gratis. Punxa aquí! 
Poder predir els casos d’alt risc entre els pacients de covid-19 quan ingressen a l’hospital és clau per proporcionar-los un tractament adequat i també per optimitzar els recursos sanitaris. Per això, és necessari disposar de mecanismes d’anticipació rigorosos que es basin en dades completes i precises. Amb aquesta idea s’ha desenvolupat el projecte DIVINE, finançat per la Generalitat, en el marc de la convocatòria Pandèmies 2020, i que s’ha dut a terme al llarg del darrer any i mig.
A més d’identificar els factors més rellevants clínicament que influeixen en una millor o pitjor evolució en un pacient hospitalitzat per covid-19, el projecte DIVINE ha permès fer una estimació del temps d’incubació de la malaltia, des de la infecció fins a l’aparició dels símptomes, en diferents fases de la pandèmia. En aquella fase del projecte, els investigadors van desenvolupar un marc estadístic, que seria aplicable a futures pandèmies derivades d’altres malalties infeccioses.
D’altra banda, les dades recollides han permès també avaluar com ha anat evolucionant el perfil dels pacients hospitalitzats durant les diferents onades de la pandèmia, a partir de diferents indicadors. S’ha observat que a mesura que avançava el temps, el perfil dels pacients hospitalitzats era de persones més joves i amb menys comorbiditats i, conseqüentment, tenien un millor pronòstic.
Un factor clau per predir l’evolució del pacient ha estat l’aplicació o no d’un sostre terapèutic, és a dir, predeterminar el nivell més alt d’intervenció, que és una pràctica habitual en el tractament de persones amb un pronòstic crític. En el punt àlgid de la pandèmia, les decisions sobre el sostre terapèutic es van haver d’adaptar a una situació d’emergència. Aquest estudi és pioner en descriure les característiques clíniques, la mortalitat i les complicacions dels pacients amb coronavirus en funció del sostre terapèutic.
Els resultats d’aquest treball es recullen a l’article científic ‘Characteristics and outcomes by ceiling of care of subjects hospitalized with COVID-19 during four waves of the pandemic in a metropolitan area: a multi-center cohort study’, publicat a la revista Infectious Diseases and Therapy d’aquest mes de desembre.
