Almacelles, un dels pobles de Catalunya on més ha crescut el PIB per habitant
A totes les comarques es constata una «forta reducció» del producte interior brut per càpita durant l'any de la pandèmia
Móra d’Ebre (Ribera d’Ebre), un 7,1%, i Almacelles (Segrià), un 5,%, són els dos municipis de més de 5.000 habitants on més va créixer el PIB per habitant en l’any de la pandèmia. Així ho indiquen les dades publicades aquest divendres per l’Institut Nacional d’Estadística (Idescat), que detallen que tan sols 10 dels 218 municipis amb més de 5.000 habitants van mostrar un creixement positiu del producte interior brut per càpita el 2020. Es tracta de deu municipis que tenen un pes del sector agrari per sobre de la mitjana de Catalunya, excepte Roda de Ter. El document també apunta que durant el 2020 totes les comarques van constatar una «forta reducció» del PIB per habitant, que va caure un 11,2% de mitjana al conjunt de Catalunya.
TELEGRAM LLEIDADIARI: Ara també podeu rebre les notícies de LleidaDiari a través del canal de Telegram. Punxa aquí!
Tot i això, Martorell amb 91.500 euros, i Castellbisbal, amb 83.200 euros, es van mantenir com els municipis de més de 5.000 habitants amb més PIB per càpita. Els municipis on més a créixer el PIB per habitant el 2020 van ser, a més de Móra d’Ebre i Almacelles: la Sénia (2,3%), Riudoms (1,7%), Ulldecona (1,5%), Roda de Ter (1,5%), Falset, Gandesa, Celrà i Cervera.
Els municipis amb més pes dels serveis són els més afectats
La forta reducció del PIB per habitant a Catalunya durant el 2020 va impactar, sobretot, les activitats relacionades amb el turisme i la mobilitat. En canvi, altres branques com la sanitat, l’agricultura, la indústria química i la farmacèutica o els serveis informàtics van registrar millores. Això va provocar impactes desiguals en funció del territori, sent les ciutats amb més pes del sector serveis les més perjudicades.
En aquesta línia, la més perjudicada va ser Salou (-39,2%), seguida del Prat de Llobregat (-36,7%), l’Ametlla de Mar (-31%), Tossa de Mar (-26,9%), Lloret (-26,4%), Calonge (-24,6%), Castell-Platja d’Aro (-20,6%) i Sitges (-20,6%). Entre els municipis amb més pes de la indústria, els més perjudicats per l’esclat de la covid-19 van ser Vandellós i l’Hospitalet (-23,1%), Martorell (-22,7%) i la Canonja (-21,1%).
La Ribera d’Ebre i el Barcelonès, comarques amb més PIB per habitant
Per comarques, la Ribera d’Ebre, amb 38.600 euros, i el Barcelonès, amb 36.200, van continuar sent les que van registrar un PIB per habitant més elevat el 2020. En ambdós casos superen la mitjana catalana de 29.100 euros per habitant. Al contrari, el Baix Penedès es va situar com la comarca amb l’indicador més baix (16.500 euros).
Pel que fa a la variació anual, les que mostren una elevada especialització agrària són les que van mostrar menys variació. En aquest aspecte, destaca La Noguera, el Pallars Jussà, les Garrigues, la Segarra i el Pla d’Urgell, que van caure menys d’un 5%. A l’altre extrem es van situar l’Alta Ribagorça, la Ribera d’Ebre, la Conca de Barberà, el Tarragonès, Aran, el Baix Empordà i el Pallars Sobirà, totes amb una elevada activitat industrial o activitats relacionades amb el turisme.
El Prat de Llobregat, Granollers i Tarragona, les ciutats que més van créixer en PIB el 2021
Segons les dades que ha avançat l’Idescat del 2021, el Prat de Llobregat (11,1%), Granollers (10,6%) i Tarragona (10%) són els municipis de més de 50.000 habitants que més van créixer l’any passat en PIB. Tot i això, el document apunta que la majoria de municipis encara no van assolir els registres prepandèmia. Així mateix, Sant Cugat del Vallès (6,9%) i Santa Coloma de Gramenet (6,2%) van ser les ciutats amb augments menys accentuats el 2021.
