La platja del Somorrostro de Barcelona l'endemà de la revetlla de Sant Joan. / Natàlia Segura
L’última dècada les glaceres a Espanya han experimentat un retrocés “accelerat”, amb una significativa pèrdua d’extensió i gruixos, segons l’informe CLIVAR-Spain -publicació coordinada per un comitè liderat per catedràtics de la Universitat de Barcelona i l’Institut Espanyol d’Oceanografia a Mallorca-. Així, el nombre de glaceres ha disminuït significativament i han sorgit nous processos evolutius característics de les fases finals abans que desapareguin. D’altra banda, apunten que el mar Mediterrani s’escalfa més de pressa que altres oceans. Els experts reclamen mesures immediates per mitigar els efectes del canvi climàtic, enfortir la investigació científica, millorar la cooperació internacional i desenvolupar estratègies d’adaptació.
El permagel -el terra permanentment glaçat- està desapareixent a Sierra Nevada i presenta clars signes d’escalfament al Pirineu, la qual cosa accelera fenòmens d’inestabilitat com despreniments de roques i allaus. Aquesta situació suposa un risc per a muntanyencs i excursionistes als massissos més alts i fa evident la necessitat de desenvolupar directrius específiques per mitigar els perills. A més, els registres a llarg termini revelen una disminució en la durada de la capa de neu i la seva acumulació màxima a la península Ibèrica, fet que posa en risc els recursos hídrics que depenen del desglaç en zones de muntanya.
Els experts apunten que també perillen els arxius paleoambientals emmagatzemats a les coves de gel del Pirineu i Pics d’Europa, que contenen informació climàtica valuosa dels últims mil·lennis. La reducció del gel en aquestes cavitats està directament relacionada amb l’augment de les temperatures hivernals i la reducció de les precipitacions.
D’altra banda, les dades recopilades per CLIVAR-Spain confirmen que totes les aigües oceàniques que envolten Espanya s’estan escalfant a una velocitat un 67 % superior a la mitjana global, amb una taxa de 0,25 graus per dècada, davant els 0,15 graus per dècada de la resta dels oceans del planeta.
Tot i això, hi ha algunes excepcions a aquesta tendència en regions costaneres, com la costa oest i nord de la península i el sistema d’afloraments de les Canàries, on fins i tot s’han observat tendències de refredament. El Mediterrani destaca també per ser una de les regions més afectades pel canvi climàtic, amb un ritme d’escalfament entre dos i tres vegades superior al global des de la dècada de 1980. Aquest fenomen provoca un augment de la freqüència i intensitat de les onades de calor marines, així com més salinització de les aigües superficials. Un Mediterrani més càlid intensifica els esdeveniments convectius i les precipitacions extremes, especialment a la tardor, la qual cosa podria agreujar el risc d’episodis meteorològics adversos.
Un cap de setmana més LleidaDiari.cat arriba amb l’agenda cultural i d’oci de la demarcació…
La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) ha destinat mig milió d'euros a la reparació de…
Un 20% de les persones adolescents de la Catalunya Central presenten un consum de risc…
Quatre de cada deu escolars a Espanya mengen diàriament al menjador escolar, un motiu prou…
Després de 3 setmanes d’aturada, torna l’Ok Lliga masculina d’hoquei patins. Serà aquest diumenge a…
La corbella és una varietat antiga d'olivera catalana que, fins fa una dècada, estava abandonada…
