Una història d’amor universal entre dues cultures
El que és nostre situa l’espectador en un poble de la província de Lleida on un pagès, un erudit de la música i la cultura, comença la seva collita. Aquest any hi treballen set collidors: cinc senegalesos, un romanes i una romanesa. Un dels senegalesos, Babou, el temporer més jove, té 24 anys i és el primer any que collirà. Els altres ja fa anys que passen els estius treballant pel mateix pagès i coneixent el funcionament de tot: les claus de la supervivència, l’adaptació a la condescendència occidental… En Babou descobrirà com és la cultura catalana, la cultura lleidatana i, per culpa d’un enamorament fugaç i correspost amb la filla del pagès, es replantejarà la seva cultura i els seus costums. Aleshores xocarà amb el pagès, amb els altres collidors i amb la societat que l’envolta, un enfrontament entre cultures amb què plantejar-se si realment som nosaltres, els catalans, qui hem d’ensenyar a millorar en el desenvolupament social o si en realitat som una societat desnaturalitzada i pseudoracista on els valors de la família, la lleialtat o l’esforç han quedat desdibuixats per una forma de vida consumista, nihilista i prepotent. Serà aquest viatge i transformació cultural que patirà en Babou davant del seu enamorament el que ens servirà de fil narratiu de la història.
Per tant, el text dramatúrgic d’El que és nostre, peça que barreja teatre de text, moviment i música en directe, es basa en una història d’amor universal entre dues cultures: un collidor senegalès i la filla d’un pagès català. Parlem del xoc definitiu de les cultures i del plantejament vital mitjançant una obra total sobre la cultura i la moral catalana envers els problemes que es va trobant en la seva supervivència identitària. Així mateix, la història es desenvoluparà en un espai escènic que s’inspira en un camp de pomeres de la demarcació de Lleida.
Hi han col·laborat artistes lleidatans com la cineasta Alba Cros, l’escriptora Teresa Ibars o la soprano Montserrat Seró. La ballarina Mabel Olea (La Mesías, Autodefensa) protagonitza la peça, i el repartiment el completen el trempolí Eduard Muntada i tots els temporers i temporeres (Vasilica Stoian, Alecs Prodan, Abdelamjid El Gourche, Akon Thiam, Yaffa Mboe i Ibrahima Bao), que actuaran per primera vegada a la seva vida, a més, en els seus propis idiomes. “Fer una obra en cinc llengües no resulta fàcil, però encara resulta menys fàcil haver d’obrir un compte al banc sense entendre català o castellà. L’idioma integra, i és molt important que els escenaris catalans acullin tota aquesta riquesa cultural”, assevera el dramaturg Abert Baldomà i Batllé, que aquesta setmana dirigirà els últims assajos a Juneda abans de traslladar-se amb tot l’equip fins a l’escenari de del Teatre de la Llotja durant la setmana prèvia a l’estrena.
El projecte, produït per Cristina Sanz-Gadea, ha estat guardonat amb el Premi Art For Change de Fundació ”la Caixa” i amb el Premi Barcelona 2020. A més, té el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Lleida i l’Institut d’Estudis Ilerdencs. Les entrades per a l’estrena d’El que és nostre es poden adquirir per 18 euros a les taquilles del Teatre de la Llotja i també a través d’internet (https://teatredelallotja.koobin.com/elquenostre_es).