Un terç dels agressors dels pacients atesos per violència sexual són menors

Les responsables de la unitat mostren el dibuix que va fer una de les pacients, que no podia verbalitzar la violència que havia patit. El va anomenar ‘el monstre de la vergonya’. A la consulta, nines, puzles i plastilines esperen en un racó. Aquest és l’entorn en què treballen les professionals de l’equip EMMA, que s’ha convertit en el dispositiu de referència per als menors de 16 anys que pateixen violència a Barcelona, ubicat a Vall d’Hebron.

En la roda de premsa, la doctora Anna Fàbregas, del Servei de Pediatria i coordinadora de l’Equip EMMA, ha advertit que la violència contra els infants és un “problema molt greu de salut pública” i una realitat encara invisibilitzada i infradiagnosticada. “El que nosaltres veiem és la punta de l’iceberg”, ha deixat clar sobre la xifra negra de les violències sexuals.

La majoria de pacients atesos a la unitat havia patit violència sexual (79%); un 15,5%, violència física i un 3% negligència en la cura dels infants. Són les nenes i les adolescents les que més pateixen la violència sexual, un 87%. Per edats, el 42% són majors de 13 anys; el 34% tenen entre 8 i 12 anys i el 23,5%, menys de 7.

 NOU NÚMERO DE WHATSAPP: T’enviem les notícies més importants de Lleida al WhatsApp totalment gratis. Punxa aquí!

Sobre els agressors, un 96% són homes. “Qui exerceix aquesta violència? La resposta és contundent, la majoria són homes”, ha recalcat la psicòloga Mireia Forner.

La violència sexual s’exerceix moltes vegades dins de la família. Un 50% dels casos correspon a l’àmbit intrafamiliar. En un 34% dels casos, l’agressor és el pare; seguit dels cosins (17%).

Quan la violència sexual té lloc fora de la família, en un 42% de les ocasions l’exerceix un igual de la víctima, entès com algú d’una edat similar; el 15% són monitors; el 13%, veïns.

La doctora Fàbregas ha parlat d’un percentatge “important” de les agressions entre iguals, especialment en els adolescents. Un terç dels agressors són menors d’edat. Aquesta és una dada que els ha cridat l’atenció aquest any, quan ja porten dos anys de pràctica clínica, però ha puntualitzat que no vol dir que les agressions comeses per menors hagin augmentat. És una dada que cal analitzar.

Les responsables de la unitat reconeixen que hi ha “molta feina a fer amb relació a la prevenció” i destaquen la importància de l’educació afectivosexual. Per a elles, hauria de començar a la infància, a l’educació infantil, i ensenyar a les nenes i els nens a posar nom real a les parts íntimes del cos: pits, vulva, cul i penis. També, ensenyar-los que ningú no els pot tocar excepte, segons l’edat, en moments com el bany o les visites mèdiques.

Les tres professionals conclouen que per eradicar la violència sexual és necessari “treballar amb els nens perquè coneguin què són les relacions afectives i les relacions sexuals, basades en el consentiment, en la confiança, en el respecte, en la comunicació, i trencar amb molts estereotips de gènere”