|
La portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, Ada Colau, ha visitat aquest dimarts Lleida per participar en diversos actes en motiu del Dia Internacional de la Dona Treballadora, el proper 8 de març. Lleidaalminut.com ha tingut l’oportunitat de poder debatre amb ella la situació que està vivint el país.
La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca es fundava al 2009. Actualment, podríem dir que es troba en el seu millor moment després de paralitzar-se tots els desnonaments?
Per diferents motius podríem dir que és el millor moment: perquè el moviment ha crescut i no para de créixer; perquè s’han creat més de 100 nuclis a tot l’estat (quasi bé 40 a Catalunya); perquè hem aconseguit aturar gairebé 600 desnonaments i hem aconseguit negociar centenars de dacions en pagament i realment les entitats financeres ara ens han de considerar un interlocutor; perquè hem aconseguit que la nostra proposta de llei estigui al Congrés i que hi hagi un debat… La plataforma no ha fet més que créixer i una de les victòries de les que podem estar més que satisfets és el fet d’haver canviat l’imaginari col·lectiu, el fet veure a la gent que organitzant-se podem canviar les coses per més poder que tinguin les entitats financeres.
De tots els desnonaments que ha viscut, quin és el que més l’ha marcat?
Tots els desnonaments que coneixes et marquen. Tots els casos que coneixes t’impacten molt, però si hagués de destacar-n’hi un em quedo amb el primer, perquè una de les coses que considero una victòria és que ara aturar un desnonament estigui totalment normalitzat i a tothom li sembli bé. Quan nosaltres vam començar amb la plataforma ningú s’atrevia a parlar d’aquest tema, era invisible. Que algú sortís a explicar la situació i a dir que perdia la casa no era normal. El Lluis, de Bisbal del Penedès, va ser la primera persona que es va atrevir i aquest va ser un cas molt important perquè va fer canviar aquesta percepció.
Com es paralitza un desnonament?
Moltes vegades es paralitza de forma poc espectacular, solament amb gestions prèvies. Nosaltres sempre esgotem totes les vies i intentem negociar fins al darrer moment amb les entitats financeres, amb els serveis socials, amb els ajuntaments, anem al jutjat, posem recursos… Però quan tot això fracassa i arriba la data del desnonament s’atura amb la solidaritat de la ciutadania, de forma pacífica però contundent. Ens ajuntem un munt de gent davant l’habitatge i quan arriba la comissió judicial se li explica que tenim una llei injusta que vulnera els drets fonamentals i que és la nostra obligació impedir el seu pas , per protegir els drets fonamentals. La major part de les vegades aconseguim que la comissió judicial marxi i que aquella persona pugui romandre en l’habitatge almenys durant un temps més, mentre nosaltres seguim negociant per aconseguir una solució més estable.
Com va viure el fet que el Congrés dels Diputats admetés a tràmit la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) de la dació en pagament?
Ho vam viure com una petita gran victòria, tot i que no podem ser autocomplaents. La situació és més dura que mai, hi ha més execucions i més desnonaments que mai i encara no s’han aprovat les mesures de la ILP que és el que realment importa. Tothom donava per perdut que no s’admetria a tràmit. El Partit Popular havia dit que utilitzaria la seva majoria absoluta per impedir fins i tot la seva tramitació, és a dir, que ni tan sols acceptava el seu debat, amb una actitud profundament antidemocràtica, i en canvi, la pressió social va aconseguir un cop més que un impossible passés a ser possible. Aquesta és la història de la plataforma: fer que impossibles tornin a ser possibles. Finalment, es va aconseguir que el PP canviés d’opinió i ells mateixos van reconèixer que tenia a veure amb els milers de corres que havien rebut en els dies anteriors, amb els milers de persones que s’havien concentrat davant la seva seu. La pressió social els estava arribant amb molta força.
Per diferents motius podríem dir que és el millor moment: perquè el moviment ha crescut i no para de créixer; perquè s’han creat més de 100 nuclis a tot l’estat (quasi bé 40 a Catalunya); perquè hem aconseguit aturar gairebé 600 desnonaments i hem aconseguit negociar centenars de dacions en pagament i realment les entitats financeres ara ens han de considerar un interlocutor; perquè hem aconseguit que la nostra proposta de llei estigui al Congrés i que hi hagi un debat… La plataforma no ha fet més que créixer i una de les victòries de les que podem estar més que satisfets és el fet d’haver canviat l’imaginari col·lectiu, el fet veure a la gent que organitzant-se podem canviar les coses per més poder que tinguin les entitats financeres.
De tots els desnonaments que ha viscut, quin és el que més l’ha marcat?
Tots els desnonaments que coneixes et marquen. Tots els casos que coneixes t’impacten molt, però si hagués de destacar-n’hi un em quedo amb el primer, perquè una de les coses que considero una victòria és que ara aturar un desnonament estigui totalment normalitzat i a tothom li sembli bé. Quan nosaltres vam començar amb la plataforma ningú s’atrevia a parlar d’aquest tema, era invisible. Que algú sortís a explicar la situació i a dir que perdia la casa no era normal. El Lluis, de Bisbal del Penedès, va ser la primera persona que es va atrevir i aquest va ser un cas molt important perquè va fer canviar aquesta percepció.
Com es paralitza un desnonament?Moltes vegades es paralitza de forma poc espectacular, solament amb gestions prèvies. Nosaltres sempre esgotem totes les vies i intentem negociar fins al darrer moment amb les entitats financeres, amb els serveis socials, amb els ajuntaments, anem al jutjat, posem recursos… Però quan tot això fracassa i arriba la data del desnonament s’atura amb la solidaritat de la ciutadania, de forma pacífica però contundent. Ens ajuntem un munt de gent davant l’habitatge i quan arriba la comissió judicial se li explica que tenim una llei injusta que vulnera els drets fonamentals i que és la nostra obligació impedir el seu pas , per protegir els drets fonamentals. La major part de les vegades aconseguim que la comissió judicial marxi i que aquella persona pugui romandre en l’habitatge almenys durant un temps més, mentre nosaltres seguim negociant per aconseguir una solució més estable.
Com va viure el fet que el Congrés dels Diputats admetés a tràmit la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) de la dació en pagament?
Ho vam viure com una petita gran victòria, tot i que no podem ser autocomplaents. La situació és més dura que mai, hi ha més execucions i més desnonaments que mai i encara no s’han aprovat les mesures de la ILP que és el que realment importa. Tothom donava per perdut que no s’admetria a tràmit. El Partit Popular havia dit que utilitzaria la seva majoria absoluta per impedir fins i tot la seva tramitació, és a dir, que ni tan sols acceptava el seu debat, amb una actitud profundament antidemocràtica, i en canvi, la pressió social va aconseguir un cop més que un impossible passés a ser possible. Aquesta és la història de la plataforma: fer que impossibles tornin a ser possibles. Finalment, es va aconseguir que el PP canviés d’opinió i ells mateixos van reconèixer que tenia a veure amb els milers de corres que havien rebut en els dies anteriors, amb els milers de persones que s’havien concentrat davant la seva seu. La pressió social els estava arribant amb molta força.
Confia en que s’aprovarà finalment?
Evidentment, sempre hem confiat en que s’aprovi, trigarà més o menys, però sempre hem dit que són demandes de mínims. És una llei imprescindibles perquè es respectin els drets fonamentals i nosaltres no deixarem de lluitar fins aconseguir-ho. Ens hi juguem molt, hi ha la vida de molta gent pel mig.
Lleida té més de 3.000 pisos buits, per què no s’habiliten per a les famílies desnonades o amb menys recursos?
Malauradament fins ara, les administracions que suposadament han de vetllar per l’interès general i concretament per a que es compleixen els drets dels més febles tenen vincles amb el poder financer. Aquest fet comporta que quan volen fer una política pública necessària xoca amb els interessos de les empreses privades del món financer. En aquest punt, les administracions públiques abaixen el cap i no s’atreveixen. Paradoxalment, Espanya és el país d’Europa que acumula més milions de pisos buit. Cal que aquests habitatges compleixin la seva funció social, que es prioritzi el seu ús per sobre del seu valor especulatiu, i més en un moment en que el mercat està completament aturat i aquests pisos no tenen sortida i s’estan fent malbé.
De tots els partits polítics, quin és el més sensible amb el tema dels desnonaments?
Cap partit ha sabut veure el poblem ni ens ha sabut donar una resposta. Ha estat la ciutadania la que ha pres la iniciativa en tot moment, tant en la denúncia inicial com en la proposta de solucions després. És cert que no tots han respòs de la mateixa manera. ICV i ERC van ser els més sensibles. Quan no érem notícia van recollir les nostres demandes i les van portar al Congrés, ara bé sempre queda el dubte de si els partits més minoritaris de l’oposició és precisament perquè no estan en el poder que són més sensibles.
Evidentment, sempre hem confiat en que s’aprovi, trigarà més o menys, però sempre hem dit que són demandes de mínims. És una llei imprescindibles perquè es respectin els drets fonamentals i nosaltres no deixarem de lluitar fins aconseguir-ho. Ens hi juguem molt, hi ha la vida de molta gent pel mig.
Lleida té més de 3.000 pisos buits, per què no s’habiliten per a les famílies desnonades o amb menys recursos?
Malauradament fins ara, les administracions que suposadament han de vetllar per l’interès general i concretament per a que es compleixen els drets dels més febles tenen vincles amb el poder financer. Aquest fet comporta que quan volen fer una política pública necessària xoca amb els interessos de les empreses privades del món financer. En aquest punt, les administracions públiques abaixen el cap i no s’atreveixen. Paradoxalment, Espanya és el país d’Europa que acumula més milions de pisos buit. Cal que aquests habitatges compleixin la seva funció social, que es prioritzi el seu ús per sobre del seu valor especulatiu, i més en un moment en que el mercat està completament aturat i aquests pisos no tenen sortida i s’estan fent malbé.
De tots els partits polítics, quin és el més sensible amb el tema dels desnonaments?
Cap partit ha sabut veure el poblem ni ens ha sabut donar una resposta. Ha estat la ciutadania la que ha pres la iniciativa en tot moment, tant en la denúncia inicial com en la proposta de solucions després. És cert que no tots han respòs de la mateixa manera. ICV i ERC van ser els més sensibles. Quan no érem notícia van recollir les nostres demandes i les van portar al Congrés, ara bé sempre queda el dubte de si els partits més minoritaris de l’oposició és precisament perquè no estan en el poder que són més sensibles.
I el que presta menys atenció?
PP i PSOE, que sistemàticament han bloquejat aquestes mesures en el Congres. Darrerament, el PSOE fruit de la pressió social ha canviat la seva postura i en les últimes setmanes ha anunciat que votarà a favor de les mesures de la ILP. Ara només ens queda el Partit Popular.
Quina és la resposta més ‘estúpida’ que li han donat com a solució als desnonaments?
Dues de les més habituals són profundament estúpides. Una és que aprovar les mesures que proposem suposaria que s’ensorrés el sistema, com si el sistema no s’hagués ensorrat ja precisament per la mala gestió de les entitats financeres. L’altra és que aprovar la dació en pagament genera inseguretat jurídica, com si no ho fes ja el sistema aberrant i pervers que tenim ara mateix, que condemna gran part de la població a ser proscrita de per vida i que no té comparativa amb cap país del nostra voltant.
Tot i la situació del país, encara es continuen refinançant hipoteques.
És un tema molt greu. Les entitats financeres són empreses privades que només pensen en fer el màxim benefici a curt termini i aleshores des d’aquesta lògica segueixen sense abordar el problema de fons i intenten una fugida en endavant a través dels refinançament. L’únic que els interessa és dissimular els seus balanços perquè surtin els més positius possibles de cara als mercats internacionals, i això ho fan endeutant encara més a les famílies i augmentant l’agonia.
Cada cop més la gent surt al carrer a donar suport a la PAH i a les persones que ho necessiten. Considera que falta encara més suport o que la gent ja s’està lo suficientment sensibilitzada?
Lo important és que tothom es senti interpel·lat. Estem parlant d’un problema de vulneració de drets fonamentals i aquí ens hi veiem tots implicats. Si com a societat ho permetem, estem permetent que el sistema sigui cada vegada més injust i anirem directament a l’abisme. És una cosa de tothom el fet de defensar els drets fonamentals.
Veurem a l’Ada Colau fent política algun dia?
Individualment no. Si el moviment en algun moment considera que ha fer una reflexió de relació amb la política institucional, serà el moviment, i jo ho faré com a membre de la plataforma, però no de forma individual.
PP i PSOE, que sistemàticament han bloquejat aquestes mesures en el Congres. Darrerament, el PSOE fruit de la pressió social ha canviat la seva postura i en les últimes setmanes ha anunciat que votarà a favor de les mesures de la ILP. Ara només ens queda el Partit Popular.
Quina és la resposta més ‘estúpida’ que li han donat com a solució als desnonaments?
Dues de les més habituals són profundament estúpides. Una és que aprovar les mesures que proposem suposaria que s’ensorrés el sistema, com si el sistema no s’hagués ensorrat ja precisament per la mala gestió de les entitats financeres. L’altra és que aprovar la dació en pagament genera inseguretat jurídica, com si no ho fes ja el sistema aberrant i pervers que tenim ara mateix, que condemna gran part de la població a ser proscrita de per vida i que no té comparativa amb cap país del nostra voltant.
Tot i la situació del país, encara es continuen refinançant hipoteques.
És un tema molt greu. Les entitats financeres són empreses privades que només pensen en fer el màxim benefici a curt termini i aleshores des d’aquesta lògica segueixen sense abordar el problema de fons i intenten una fugida en endavant a través dels refinançament. L’únic que els interessa és dissimular els seus balanços perquè surtin els més positius possibles de cara als mercats internacionals, i això ho fan endeutant encara més a les famílies i augmentant l’agonia.
Cada cop més la gent surt al carrer a donar suport a la PAH i a les persones que ho necessiten. Considera que falta encara més suport o que la gent ja s’està lo suficientment sensibilitzada?Lo important és que tothom es senti interpel·lat. Estem parlant d’un problema de vulneració de drets fonamentals i aquí ens hi veiem tots implicats. Si com a societat ho permetem, estem permetent que el sistema sigui cada vegada més injust i anirem directament a l’abisme. És una cosa de tothom el fet de defensar els drets fonamentals.
Veurem a l’Ada Colau fent política algun dia?
Individualment no. Si el moviment en algun moment considera que ha fer una reflexió de relació amb la política institucional, serà el moviment, i jo ho faré com a membre de la plataforma, però no de forma individual.
